dissabte, 24 d’abril de 2010

Excel·lent Donostia - San Sebastián.


Feia anys que no visitava Donostia – San Sebastián però dos dies d’estada em van servir per a comprovar que aquesta magnífica ciutat continua sent l’ indret envejable que recordava d’anteriors visites.

No vull, en absolut, ressaltar les seves excel•lències turístiques ni el plaer que representa passejar pels seus carrers, parcs i jardins, plens de tranquil•litat, neteja i llum, però crec que a qui no ha tingut l’oportunitat de conèixer aquesta vil•la se l’hi ha de convidar a fer-ho.

Però de la mateixa manera que seria inexcusable anar a San Sebastián i no visitar la Concha, el Monte Igueldo o el Peine de los vientos, també ho seria no perdre’s per la zona vella, al costat del port, i gaudir d’una gastronomia típica i plena de contrastos.

Zurito de cervesa, xacolí o sidra acompanyant els famosos pintxos de mil i una varietat que, fruit de l’inventiva, compaginen sabors i textures que, aparentment, semblen incompatibles.

Una llesca de pa pot ser el coixí d’una albergínia farcida de xangurro, d’un pebrot amb pernil cruixent i fruita dolça, d’un bacallà amb formatge Idiazabal fos o d’unes cues de gamba amb bolets i patates panadera amb una mica de codony. Sense oblidar la també sofisticada i simple truita de bacallà o de patates.

Clar, que si un opta per un bon plat a taula, no es poden obviar unes kokotxas de lluç, o un rèmol o besuc a la basca o, fins i tot, unes senzilles anxoves fregides a l’estil basc.

Només em va faltar visitar una de les famoses i típiques sidreries del voltant de la ciutat. Ho faré a la propera visita.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada