divendres, 2 d’abril de 2010

El vodevil guixolenc


Ja ho deia la veu que en off que a TV Costa Bava, comentava la notícia del que està succeint a Sant Feliu de Guíxols. És un vodevil.

Per curiositat, he buscat l’etimologia d’aquesta paraula, i haig de dir que el locutor de TV Costa Brava l’ha clavat.

La paraula prové de la francesa vaudeville que, alhora prové del mot vaudevire que significava “cançó de circumstàncies”. Constava de dos radicals verbals, vauder (anar) i virer (girar). Ville es va afegir per la referència a la ciutat.

Després es va convertir en una obra de teatre i, posteriorment, en un espectacle de varietès.
Una obra de teatre a on els protagonistes van, venen, giren, diuen, insinuen, enreden, juguen al “despiste” i, al final, esperen que el públic s’entregui de manera fidel a la seva actuació, seguint el ritme d’una música sense ritme i d’una lletra amb poca gràcia i sense cap coherència argumental.

I faltava la guinda. Les amenaces d’estudis de possibles demandes per si les opinions personals dels crítics poden ser objecte de portar-les al jutjat (Ancora 1 d’abril).

Uns actors han de ser sensibles al públic en general, i no basar-se només, per a mesurar l’acceptació de la seva actuació, en l’autocomplaença i en la claca.

Si una funció, com aquesta obra del gènere vodevilesc que s’està escenificant en la nostra ciutat, no troba la complicitat de tot el públic és millor que es retiri de la cartellera i que els promotors busquin un altre argument, un altre música i, si és necessari, altres protagonistes.

El que no es pot fer és que si aquest vaudevire, cançó de circumstàncies, agrada només als propis protagonistes i al reduït públic entregat en el que ja ni es troben els seguidors (militants) de tota la vida, és obligar al públic en general (ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu,) a assistir obligatòriament a la funció dia a dia. Si volen estrenar l’obra i mantenir-la en cartell, tenen plena llibertat per a fer-ho, però a càrrec de la seva inversió.

I el que és inacceptable és dimonitzar, insultar i amenaçar als crítics que, a títol personal o recollint, fins i tot, l’opinió generalitzada del públic, manifesten que l’obra és molt més que dolenta, o sigui, una monumental cantada circumstancial.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada