dimarts, 16 de març de 2010

Temporal a Sant Feliu III. Ira i Paciència.


Ha sigut molt fàcil per en Amón, dimoni de la Ira, fer la seva feina. Els nervis a flor de pell de la població ha estat una camp abonat per aixecar els ànims aïrats dels ciutadans i ciutadanes que estaven patint una situació angoixant.

S’havia de trobar un objectiu sobre el que abocar la indignació exigint solucions immediates i, com sempre, han estat els dirigents polítics municipals els que han rebut les conseqüències.

Però no ha sigut la ciutadania el lloc en el que en Amón ha aconseguit penetrar sinó en aquells que, de manera barroerament interessada, han actuat maliciosament exaltant les masses.
Frustrats polítics actius, ex-polítics amb rancúnia i aspirants a polítics, amb impotència i covardia insolidària, han actuat amb impudícia utilitzant a la gent, conscients de que els seu intent de provocar una revolta popular complicava encara més la situació, per a treure un rèdit que res tenia a veure amb els interessos de la població.
Indignació continguda que, en la immensa majoria de casos, ha desembocat en el seny dels ciutadans que, conscients de que s’estava patint una situació excepcional difícilment controlable, han entès que la paciència era la millor actitud per a no entorpir la feina per a restablir la normalitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada