dimarts, 16 de març de 2010

Temporal a Sant Feliu I. Mandra i Diligència


No va ser necessari fer una crida ni agafar el telèfon. Des del primer moment la responsabilitat, la professionalitat i la consciència de la greu situació va ser la prioritat de molts ciutadans i ciutadanes que van entendre que s’havien de posar a disposició de la ciutat.

A partir de les 17 hores del dia 8 de març, desenes de persones es van posar en contacte, personal i telefònicament, amb la Policia Local de Sant Feliu entenent de la gravetat i de l’excepcionalitat de la situació; de manera diligent, desatenent, fins i tot, les seves prioritats personals.

En aquell primer moment, sense saber encara l’abast real del problema que ha portat a la ciutat a patir cinc dies de desconcert, els membres de la Policia Local, (que estava celebrant la seva diada), Mossos d’Esquadra, Voluntaris de Protecció Civil, empresaris particulars (que es van posar ells mateixos, els seu personal i la seva maquinària a disposició de l’operatiu de coordinació), Concessionaris de Serveis, personal de la Brigada Municipal (amb els seus responsables al capdavant), personal municipal i un bon grapat de ciutadanes i ciutadans anònims, amb entusiasme, van deixar de banda la inactivitat i la mandra a la que convidava la crua climatologia. Fins i tot alguns han amagat la seva mandra i la seva falta de diligència adduint desconeixement de la situació.

Si en Belfegor, dimoni de la mandra, creia que podria incidir en l’ànim de gran part dels guixolencs i guixolenques va fracassat estrepitosament i, llevat d’alguns mandrosos congènits, la majoria de ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu el dia següent, i durant tots els dies que ha durat aquesta situació, han continuat amb la mateixa diligència, encomanant el seu sentit responsable a moltes més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada