dimecres, 17 de març de 2010

Lideratge al “Sant Feliu de Guíxols”


Segons el professor brasiler Idalverto Chiavenato, el lideratge és la influència interpersonal exercitada en una situació determinada, dirigida mitjançant un procés de comunicació humana a la consecució d’un o diversos objectius específics.

A mi sempre m’agrada afegir que la veritable fusta del líder surt a la llum en situacions límit i en moments quan és necessari conquerir un objectiu comú de manera decidida, però sense la necessitat de recordar permanentment l’autoritat. És a dir, dirigir i no manar, assumint la plena responsabilitat de les decisions compartides, alhora que traslladant recolzament als seus col•laboradors.

Durant aquests cinc dies de caos elèctric, en que la ciutat ha hagut de conviure amb la neu, la foscor, el fred, precària mobilitat i la incertesa, una persona va agafar amb fermesa, sense dubtes i amb eficàcia i efectivitat demostrada, el timó del vaixell guixolenc per a capejar el greu temporal i poder arribar a bon port.

Algú dirà que li tocava, és cert; que l’alcalde a l’igual que un capità de vaixell, té l’obligació de marcar el rumb i fer que la tripulació respongui amb una sincronització quasi perfecta, també és cert; però per aconseguir-ho s’ha de traslladar autoritat, transmetre lideratge, alhora que seguretat i confiança, i això no s’aprèn als llibres ni amb lluïment de galons, sinó amb el seny i el sentit de la responsabilitat.

Navegant sota les estels, utilitzant el sextant quan l’instrumental d’alta tecnologia al que estem acostumats no funciona, dominant la nau i lluitant contra els elements, amb la mirada fixa a l’horitzó però sense perdre el sentit del bavor, l’estribord i la popa, donant resposta als tripulants i tranquil•litat als passatgers.

Fins i tot aquells que, conscients de la seva inconscient incompetència i manca de lideratge, aspiren il•legítimament a capitanejà la nau, no poden més que amagar-se rere l’amotinament provocat i injustificat, reconeixent amb humilitat la vàlua del capità.

Ni tan sols els pirates que, com sempre en aquest tipus de situacions surten de la foscor per abordar la nau, amb l’objectiu d’enriquir-se pecuniàriament mentre mantenen la disfressa de benefactor social, han pogut fer variar el rumb marcat pel capità. Només han demostrat que amb el despotisme violent i provocador no es pot minar la voluntat d’un veritable líder.

El dissabte, desprès de cinc dies, Sant Feliu de Guíxols ha arribat a bon port; amb desperfectes que una bona tripulació com la que te la ciutat podrà reparar sense problemes, però amb tots els passatgers i tripulants en plena salut i, segur, amb ganes de continuar navegant en aquest magnífic vaixell sota la direcció d’aquest capità.

En Pere Albó no va abandonar el vaixell, hagués sigut fàcil. Ha traslladat seguretat, tranquil•litat i confiança; ha aconseguit, malgrat les inclemències,que les precàries situacions de navegació personals i col•lectives es minimitzessin i milloressin dia a dia; ha fet que la marineria municipal estigués a l’alçada de les circumstàncies i respongués, a una, a les inquietuds dels passatgers.

En Pere Albó, el capità del Vaixell, l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols ha demostrat sobradament el seu lideratge i estic segur que tots els que servim a les seves ordres,a l’igual que jo, ens sentim orgullosos de pertànyer a la seva tripulació

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada