dissabte, 27 de febrer de 2010

La externalització de serveis municipals


Que l’Administració Local necessita aplicar nous mecanismes de gestió municipal és un fet indiscutible i, possiblement, en moments de crisi econòmica i social com l’actual es fa més visible la necessitat d’afrontar de manera urgent un canvi que d’una banda, ha de servir per a optimitzar els recursos i, de l’altra, per a augmentar l’eficàcia en la prestació dels serveis a la ciutadania, i amb aquest objectiu, s’està imposant un nou model d’innovació i qualitat de servei al ciutadà que potencia l’externalització en els organismes públics.

És fàcil caure en el parany de pensar el sinònim d’eficàcia i qualitat del servei sigui l’externalització total de la prestació, com plantegen alguns empresaris dedicats temporalment a la política municipal o alguns polítics no professionals amb vocació d’empresari, que menyspreant el servei públic, no entenen que hi ha serveis que, per la seva naturalesa i per les seves característiques, han de ser prestats en règim de gestió directa, és a dir, sota els paràmetres i directrius de la pròpia estructura de l’organització municipal, i d’altres que, per les peculiaritats específiques i tècniques d’especialització i per no estar directament relacionats en la prestació del servei a l’usuari final sí podrien ser gestionats per estructures organitzatives alienes.

Però de la mateixa manera que no es pot confondre l’externalització amb la privatització, no es pot confondre tampoc l’externalitació amb la concessió o contractació de la gestió d’un nou servei.
Una nova Escola Bressol municipal, com exemple real, complementarà el proper curs escolar l’oferta que l’Ajuntament donava a través d’un altra centre gestionat directament per la pròpia organització.

Les preguntes són obvies.

Totes dues Escoles Bressol sota el mateix model de gestió? Gestió directa o indirecta? Diferent model per a cada una?

Sense qüestionar ni posar en dubta la qualitat del servei de l’antiga escola, ni entrar a fer valoracions econòmiques, no es pot obviar la realitat de que existeixen organitzacions empresarials especialitzades únicament en la gestió d’aquests tipus de centres i que, per aquest motiu, poden prestar un servei molt més eficaç que l’estructura municipal, sense tanta flexibilitat estructural com pot tenir una empresa privada.

En aquest cas la lògica afavoreix una gestió indirecta, que no una externalització del servei, sota els paràmetres d’incidència directa i control exhaustiu de compliment de directrius i criteris per part de l’Ajuntament.

Decidir que la gestió d’ambdues Escoles Municipals sigui indirecta, com apuntava un polític local a l’oposició que hauria de ser, sí que seria afrontar l’externalització d’un servei (el de l’antiga escola), qüestió fora del debat i decisió actual, com manifestava la Regidora Júlia Vendrell,

I sí és possible conviure amb dos models de gestió (directe i indirecte), sense renunciar a la qualitat del servei, considerant que l’objectiu, en aquest exemple real, ha de ser trobar la confluència de qualitat entre els dos models de gestió, d’acord amb les demandes dels ciutadans i ciutadanes.

En síntesis, crec que la participació especialitzada de l’iniciativa privada en la prestació de nous serveis públics especialitzats sempre pot ser positiu per al servei públic, de la mateixa manera que crec que l’externalització sistemàtica de la prestació de serveis, per la seva complexitat d’implantació, s’ha de contemplar sota paràmetres totalment aliens a la descapitalització de l’Administració municipal per raons d’efectivitat i, molt menys, econòmics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada