diumenge, 21 de febrer de 2010

Els Metges


Desprès de molts dies de tensió, irritació i indignació que, val a dir, en un exercici d’autocontrol, coherència i respecte vers la ciutadania guixcolenca m’han impedit posar negre sobre blanc tot allò que em venia al cap per a desmentir totes les fal•làcies, incongruències i mentides que han deixat anar alguns energúmens (ho faré), vull trencar el meu silenci blogger amb un post d’amistat i gastronomia.

Perquè no hi ha manera millor per a fer un parèntesis i desconnectar temporalment de les situacions tenses, que compartir conversa i taula amb uns amics.

Si això hi afegim excel•lents viandes i un marc incomparable, l’ocasió passa de ser una simple anècdota i es converteix en un record inesborrable en aquella memòria selectiva que tots tenim, i els problemes es converteixen en anecdotaris i superflus.

Sant Cebrià de Lledò, al ben mig de Les Gavarres, amb una vista idíl•lica que mereix la pena afrontar la dificultat de pujar en tot terreny per un camí quasi impracticable si no és amb un vehicle d’aquest tipus, però que quan la vista et permet veure unes llunyanes Medes en la línea de La Bisbal que sembla hagis de tocar, et fa sentir com si fossis d’allà i enveges als que hi viuen sempre en aquest indret.

I el restaurant, Els Metges, familiar i agradable, a on en una taula senzilla i sense més ambició que la de que la gent es trobi com a casa, circulen embotits, amanides i cargols, seguits d’un cabrit al forn deliciós del que molt poc va quedar a la safata per l’homenatge que els sis amics i la petita (meva) li vam fer.

Prego perdó però, per una qüestió d’egoisme, no donaré més pistes sobre aquest magnífic indret. La massificació seria un atemptat irreparable.

1 comentari:

  1. bon vespre!!

    quina " xulivera " i no només per l'àpat ( ho dic per l'indret )

    fa molt anys, amb el pare i uns amics, hi van fer una sardinada.

    ResponElimina