dimecres, 24 de febrer de 2010

L'important paper de l'oposició


És comprensible que es generi un sentiment de frustració quan les urnes no posicionen a una opció col•lectiva o personal en el lloc de guanyador. Un es presenta per a guanyar i la segona o tercera posició sempre deixa un cert sabor agra.

Però crec que en política aquest sentiment frustrant ha de ser fàcilment superable, perquè la lectura s’ha de fer en positiu i respectar la decisió democràtica dels ciutadans i ciutadanes, perquè ha sigut la ciutadania qui ha donat a una opció determinada la confiança perquè actuï com a oposició i això, crec, és una gran responsabilitat, tant respectable i també amb un gran nivell de complexitat, com la responsabilitat de governar.

Per això, quan escoltava l’altre dia l’afirmació d’un polític local, fins fa pocs dies al Govern Municipal, de que a partir d’ara, que han decidit passar voluntàriament a l’oposició municipal, la postura del seu grup seria no donar suport al Govern i sempre contrària a les propostes que presentessin, vaig tenir consciència que encara conservo la facultat de sorprendre’m. Com és possible que algú que juga i es sotmet a les regles del joc democràtic sigui incapaç de acceptar i respectar els resultats o els papers de cadascú?.

L’oposició és el contrast entre dues posicions contràries, i fer oposició és mostrar i posar de manifest el posicionament d’una qüestió envers un altra.

L’objectiu de l’oposició és fiscalitzar l’acció de Govern, donant alternatives a les propostes i fer-les públiques per a generar opinió i treure un legítim rendiment polític que faci realitat una possible alternança. Fer oposició no és convertir-se en l’esperit de contradicció amb l’únic argument del no perquè no.

Aquesta postura no és més que una demostració de falta de criteri, de consciència i de responsabilitat col•lectiva vers la ciutadania. Actuar d’aquesta manera és contemplar i respectar la el sistema democràtic només des del punt de vista del guanyador, és a dir, tornar a patir el menyspreu a l’estat de llibertats sota la disfressa d’aquella denominada, i sembla que per alguns enyorada, “democràcia orgànica”

I això, sincerament, em fa por.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada