dijous, 4 de febrer de 2010

Del consens i la submissió


És lícit que cadascú prengui les decisions que cregui més convenients per a defensar els seus interessos. Legítim i res a dir.

El companys i companyes de Tots X Sant Feliu (per a mi, malgrat les diferències, seguiran sent companys amb els que he compartit durant dos anys i mig un gran projecte de ciutat, amb il•lusions, encerts i desencerts, discrepàncies i connivències), han optat per abandonar el Govern Municipal de Sant Feliu de Guíxols. És la seva decisió, que segur hauran valorat amb els seus correligionaris i s’ha de respectar, encara que manifestant la meva opinió, també legítima, que és una errada no beneficiosa pel conjunt dels guixolencs i quixolenques.

Però no és just que s’intentin adduir argumentaris de justificació fora de context i que no s’ajustin a la realitat, sustentant-los amb acusacions que ratllen l’insult i el menyspreu.

Segons la premsa, sembla que aquests cinc companys recolzen la seva postura, principalment, en la submissió que han hagut de patir durant aquests dos anys i mig per la resta dels membres del Govern Municipal, conformat per 15 regidors de quatre grups diferents.

El diccionari diu que la submissió, entre d’altres, és sinònim d’acatament, benignitat, capitulació, conformitat, humilitat, obediència, obsequiositat, paciència, rendició, resignació, subordinació, abjecció, claudicació, condescendència, consideració, docilitat, facilitat, rendiment o servilisme i, tots els que coneixem personalment als regidors de Tots X Sant Feliu sabem que cap d’aquests adjectius es pot aplicar al seu tarannà, sinó tot el contrari. Han estat sempre defensors, i per que no dir-ho,bel•ligerants en la defensa de les seves tesis, la qual cosa els honora.

Possiblement sigui una qüestió de visió o de cultura democràtica, però crec que el consens i el treball en equip passa pel respecte, que no submissió, a les decisions de la majoria (10 de 15) i mai per la imposició de les tesis minoritàries (5 de 15) sota l’amenaça del trencament i la desfeta de l’equip que lidera un gran projecte de ciutat, i sempre amb la coresponsabilitat d’errades i encerts.

Tampoc puc admetre l’argument que s’addueix sobre la continuïtat contractual dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament.

He defensat fins a la sacietat, en contra d’opinions basades en qüestions merament econòmiques, que les Administracions Locals i entre aquestes l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, no pot contribuir a la lluita contra la crisi enviant treballadors i treballadores a l’atur, sinó tot el contrari.

El meu objectiu, consensuat amb l’equip de Govern i respectant opinions en contra, ha sigut durant dos anys i mig, estabilitzar la situació laboral de tothom, minimitzant la precarietat contractual i, si la normativa i la situació econòmica actual ho permet, crear llocs de treball si hi ha la mínima possibilitat de fer-ho, de la mateixa manera, que impulsar iniciatives que permetin generar ocupació interna i externa.

2 comentaris:

  1. Realment no ets més burro perquè no t'entrenes. Crear llocs de treball a l'administració en temps de crisi? Qui ho paga, els que estem a l'atur?? No fotem. Externalitza serveis, no contractis gent nova.

    ResponElimina
  2. Benvolgut anònim:
    Amb educació i sense insultar. Crec que el que no entén res ets tu.
    Qui paga als aturats com tu? Segons la teva tesi, els que treballen.
    La teva situació d’aturat, segons dius, es soluciona enviant més gent a l’atur i que així tothom estigui en la mateixa situació? “Mal de muchos consuelo de tontos”
    Estàs insinuant que els treballadors i treballadores de l’Ajuntament no són treballadors? Els serveis de la ciutat que presta l’Ajuntament es gestionen administrativament mitjançant treballadors i treballadores.
    Per què no optes a una de les places lliures que surten? Incapacitat, por, inseguretat? L’any passat van sortir a concurs públic diferents llocs de treball. Fins i tot un pla d’ocupació finançat per la Generalitat de Catalunya. Et vas presentar?

    ResponElimina