dissabte, 27 de febrer de 2010

La externalització de serveis municipals


Que l’Administració Local necessita aplicar nous mecanismes de gestió municipal és un fet indiscutible i, possiblement, en moments de crisi econòmica i social com l’actual es fa més visible la necessitat d’afrontar de manera urgent un canvi que d’una banda, ha de servir per a optimitzar els recursos i, de l’altra, per a augmentar l’eficàcia en la prestació dels serveis a la ciutadania, i amb aquest objectiu, s’està imposant un nou model d’innovació i qualitat de servei al ciutadà que potencia l’externalització en els organismes públics.

És fàcil caure en el parany de pensar el sinònim d’eficàcia i qualitat del servei sigui l’externalització total de la prestació, com plantegen alguns empresaris dedicats temporalment a la política municipal o alguns polítics no professionals amb vocació d’empresari, que menyspreant el servei públic, no entenen que hi ha serveis que, per la seva naturalesa i per les seves característiques, han de ser prestats en règim de gestió directa, és a dir, sota els paràmetres i directrius de la pròpia estructura de l’organització municipal, i d’altres que, per les peculiaritats específiques i tècniques d’especialització i per no estar directament relacionats en la prestació del servei a l’usuari final sí podrien ser gestionats per estructures organitzatives alienes.

Però de la mateixa manera que no es pot confondre l’externalització amb la privatització, no es pot confondre tampoc l’externalitació amb la concessió o contractació de la gestió d’un nou servei.
Una nova Escola Bressol municipal, com exemple real, complementarà el proper curs escolar l’oferta que l’Ajuntament donava a través d’un altra centre gestionat directament per la pròpia organització.

Les preguntes són obvies.

Totes dues Escoles Bressol sota el mateix model de gestió? Gestió directa o indirecta? Diferent model per a cada una?

Sense qüestionar ni posar en dubta la qualitat del servei de l’antiga escola, ni entrar a fer valoracions econòmiques, no es pot obviar la realitat de que existeixen organitzacions empresarials especialitzades únicament en la gestió d’aquests tipus de centres i que, per aquest motiu, poden prestar un servei molt més eficaç que l’estructura municipal, sense tanta flexibilitat estructural com pot tenir una empresa privada.

En aquest cas la lògica afavoreix una gestió indirecta, que no una externalització del servei, sota els paràmetres d’incidència directa i control exhaustiu de compliment de directrius i criteris per part de l’Ajuntament.

Decidir que la gestió d’ambdues Escoles Municipals sigui indirecta, com apuntava un polític local a l’oposició que hauria de ser, sí que seria afrontar l’externalització d’un servei (el de l’antiga escola), qüestió fora del debat i decisió actual, com manifestava la Regidora Júlia Vendrell,

I sí és possible conviure amb dos models de gestió (directe i indirecte), sense renunciar a la qualitat del servei, considerant que l’objectiu, en aquest exemple real, ha de ser trobar la confluència de qualitat entre els dos models de gestió, d’acord amb les demandes dels ciutadans i ciutadanes.

En síntesis, crec que la participació especialitzada de l’iniciativa privada en la prestació de nous serveis públics especialitzats sempre pot ser positiu per al servei públic, de la mateixa manera que crec que l’externalització sistemàtica de la prestació de serveis, per la seva complexitat d’implantació, s’ha de contemplar sota paràmetres totalment aliens a la descapitalització de l’Administració municipal per raons d’efectivitat i, molt menys, econòmics.

Externalización no es deslocalización ni privatización


Se considera externalización el mecanismo por el que una empresa entrega ciertas actividades propias de esta a otra empresa especializada en el tema.

En el sector privado esta práctica, beneficiosa desde el punto de vista estructural, de inversión infraestructural, de reparto de riqueza y de generación de empleo, ha degenerado en la denominada deslocalización empresarial, donde únicamente se contempla como factor prioritario la rebaja de costes estructurales en relación a la ubicación, sobre todo en materia de recursos humanos, a fin de que la rentabilidad sea mucho mayor.

Con este sistema las empresas pierden de vista su importante papel que, como agente social, tienen en el ámbito social y económico en su ámbito de influencia, y se convierten en meros generadores de beneficios empresariales donde su único objetivo es el reparto de dividendos inmediatos entre sus socios capitalistas, y no la consolidación del consumo a través de su propia producción.

Es decir, generan fidelización consumista y dependencia económica y social no consolidada. Pan, mucho pan, para hoy, y hambre para mañana.

En el sector público la externalización tiene, o debe tener, una dimensión totalmente diferente, y no debe confundirse con la denominada privatización, práctica totalmente obscena que se basa en el principio de la dejación de la responsabilidad pública, argumentada por una supuesta necesidad de capitalización de la tesorería y que esconde una supeditación empáticamente interesada del Gobierno de turno.

La privatización del sector público, cabe recordar, tuvo su mayor auge durante los años del Gobierno PP, donde se produjo un verdadero desmantelamiento y dilapidación del patrimonio empresarial público vendiendo, casi regalando, las denominadas “joyas de la corona empresarial” fundadas con capital público a personajes con definida afinidad ideológica.

El que servicios propios de la Administración Pública puedan ser prestados por empresas privadas en régimen de concesión administrativa debe fundamentarse, únicamente, en factores de especialización que se traduzcan en un aumento de la calidad en el servicio hacia el ciudadano, jamás en argumentaciones económicas que pongan en duda la gestión administrativa y empresarial de un servicio que, de manera habitual, ya estuviese prestado por la propia Administración, ya que esto sería como asumir, aquiescentemente, que la maquinaria administrativa pública es incapaz gestionar sus propios recursos y de afrontar una necesaria modernización. Y eso no es cierto.

dimecres, 24 de febrer de 2010

L'important paper de l'oposició


És comprensible que es generi un sentiment de frustració quan les urnes no posicionen a una opció col•lectiva o personal en el lloc de guanyador. Un es presenta per a guanyar i la segona o tercera posició sempre deixa un cert sabor agra.

Però crec que en política aquest sentiment frustrant ha de ser fàcilment superable, perquè la lectura s’ha de fer en positiu i respectar la decisió democràtica dels ciutadans i ciutadanes, perquè ha sigut la ciutadania qui ha donat a una opció determinada la confiança perquè actuï com a oposició i això, crec, és una gran responsabilitat, tant respectable i també amb un gran nivell de complexitat, com la responsabilitat de governar.

Per això, quan escoltava l’altre dia l’afirmació d’un polític local, fins fa pocs dies al Govern Municipal, de que a partir d’ara, que han decidit passar voluntàriament a l’oposició municipal, la postura del seu grup seria no donar suport al Govern i sempre contrària a les propostes que presentessin, vaig tenir consciència que encara conservo la facultat de sorprendre’m. Com és possible que algú que juga i es sotmet a les regles del joc democràtic sigui incapaç de acceptar i respectar els resultats o els papers de cadascú?.

L’oposició és el contrast entre dues posicions contràries, i fer oposició és mostrar i posar de manifest el posicionament d’una qüestió envers un altra.

L’objectiu de l’oposició és fiscalitzar l’acció de Govern, donant alternatives a les propostes i fer-les públiques per a generar opinió i treure un legítim rendiment polític que faci realitat una possible alternança. Fer oposició no és convertir-se en l’esperit de contradicció amb l’únic argument del no perquè no.

Aquesta postura no és més que una demostració de falta de criteri, de consciència i de responsabilitat col•lectiva vers la ciutadania. Actuar d’aquesta manera és contemplar i respectar la el sistema democràtic només des del punt de vista del guanyador, és a dir, tornar a patir el menyspreu a l’estat de llibertats sota la disfressa d’aquella denominada, i sembla que per alguns enyorada, “democràcia orgànica”

I això, sincerament, em fa por.

dilluns, 22 de febrer de 2010

Legítim abandonament, argumetació ilegítima

Diuen que al Carnaval tot s’hi val, i suposo que, aprofitant aquestes dates, alguns han volgut emmascarar-se i sortir a la palestra amb mitges veritats, per no dir mentides, i disfressar la realitat amb justificacions que ratllen l’absurd, fàcilment detectables si un les escolta amb cert interès.

Des del dia 2 l’actual Equip de Govern Municipal de Sant Feliu de Guíxols s’ha convertit en la diana d’acusacions infundades per part dels Regidors de Tots X Sant Feliu que, en una acte legítim, però al meu entendre, totalment injustificat, van decidir abandonar la seva responsabilitat de govern,
Entenent que els guixolencs i guixolenques mereixen ser protagonistes pel fet de viure en una ciutat envejable i no per un espectacle polític basat en els “dimes i diretes”, l’Alcalde i el seu Equip de Govern han optat per no entrar a la controvèrsia barroera i donar prioritat als grans projectes de present i futur, obviant insults i provocacions que durant aquests últims dies s’han portat a terme.

Però avui, escoltant les declaracions fetes pel líder de Tots, no hem puc estar de posar de manifest de manera personal, únicament personal, algunes de les seves greus contradiccions que falten a la veritat.

Sembla que el Grup de Tots X Sf hagi liderat els grans i petits projectes de ciutat i que ara, que han optat per abandonar el Govern Municipal, aquests tenen el perill de quedar-se aturats. Fins i tot, i de manera literal, dubten de la capacitat personal dels Regidors de Govern.

Això és un insult per a la vàlua i capacitat dels Regidors, i també una falsedat manifesta (només cal mirar les delegacions dels regidors per a saber a on està el lideratge dels projectes); però el més important que es tradueix d’aquesta afirmació és l’endogàmica visió global de ciutat que tenen i que es circumscriu exclusivament a la responsabilitat de Govern que portaven personalment. Moltes vegades hem sentit allò de que “aquesta és la meva àrea i ni l’alcalde pot entrar a discutir el que faig” (sic)

I com a prova de falta de visió global només cal analitzar l’afirmació que avui es repetia.”Si s’aprova el pressupost faltant un Regidor de Tots X SF votarem en contra perquè és un acta de covardia” (sic).

A ningú se l’hi escapa que el pressupost municipal és una eina de treball imprescindible i seria una falta de responsabilitat de Govern aturar-lo perquè un Regidor de Tots X SF hagi pres la decisió de dimitir. Haig de dir que la proposta feta avui al líder de Tots X SF, com a la resta de grups municipals, no ha sigut enviar un fred esborrany de pressupost com afirma, sinó analitzar aquesta mateixa setmana el projecte de pressupost que ha fet l’Equip de Govern i, si és possible, consensuar-ho.

Possiblement molesti que el Pressupost Municipal s’hagi elaborat quan el lideratge polític del mateix ja no està en mans d’un dimissionari Regidor de Tots (del que mai posaré en dubta la seva capacitat sinò la complexitat pressupostària) i sí en mans d’un Regidor de l’actual Equip de Govern. Encara que sigui del PSC.

Com informació, no ha hagut discrepàncies a l’hora d’elaborar el pressupost, com no sigui una diferència de criteri en quan a les partides econòmiques que havien de patir un major grau de contenció. L’actual Equip de Govern sempre ha donat prioritat a tot allò que incideix en la qualitat de vida i el benestar social dels guixolencs i guixolenques.

Ni tant sols el personal, que sembla sigui la gota que ha fet vessar el got, ha estat un tema discrepant, com no sigui el fet de que l’actual Equip de Govern ha defensat el criteri de mantenir els llocs de treball, contrari a la postura que defensava enviar a un grapat de treballadors al carrer, en contra de l’opinió i dels mecanismes que plantejava el Responsable de Personal, regidor de l’actual Equip de Govern, encara que sigui del PSC.

Val a dir que en projecte pressupostari tots els treballadors i treballadores de l’Ajuntament mantenen els seu lloc de treball.

I per últim, pobre excusa la de la contractació d’un encarregat de la Brigada.

L’organització municipal necessita una Brigada de Manteniment de la Ciutat que respongui, de manera eficaç i diligent a les demandes que contínuament fan els ciutadans i ciutadanes. Per això estem impulsant la formació i la polivalència dels seus integrants. Amb això hem estat d’acord tots els grups municipals al Govern d’ara i d’abans.

La Brigada necessita un encarregat que organitzi les feines a realitzar. Amb això hem estat d’acord tots els grups municipals al Govern d’ara i d’abans.

I ara, perquè econòmicament estava sustentat, podíem contractar un professional amb experiència per portar el control que la Brigada necessita. . Amb això hem estat d’acord tots els grups municipals al Govern d’ara, menys els de Tots X SF, que no han volgut consensuar el tema, sinó únicament imposar la seva posició (5 de 15). Ni tant sols han volgut sentir res de la promoció interna del personal de la Brigada, defensada pels Regidors de Personal i de la pròpia Brigada amb el suport de la resta del Govern Municipal actual i que ara, paradoxalment, els Regidors de Tots X SF addueixen com argument de trencament.

Seran altres, no aquests, els motius de trencament, però els ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu de Guíxols no mereixem es legitimi una decisió amb una falta a la veritat com argument

Per a evitar comentaris i elucubracions malintencionades, tot està documentat.

diumenge, 21 de febrer de 2010

Els Metges


Desprès de molts dies de tensió, irritació i indignació que, val a dir, en un exercici d’autocontrol, coherència i respecte vers la ciutadania guixcolenca m’han impedit posar negre sobre blanc tot allò que em venia al cap per a desmentir totes les fal•làcies, incongruències i mentides que han deixat anar alguns energúmens (ho faré), vull trencar el meu silenci blogger amb un post d’amistat i gastronomia.

Perquè no hi ha manera millor per a fer un parèntesis i desconnectar temporalment de les situacions tenses, que compartir conversa i taula amb uns amics.

Si això hi afegim excel•lents viandes i un marc incomparable, l’ocasió passa de ser una simple anècdota i es converteix en un record inesborrable en aquella memòria selectiva que tots tenim, i els problemes es converteixen en anecdotaris i superflus.

Sant Cebrià de Lledò, al ben mig de Les Gavarres, amb una vista idíl•lica que mereix la pena afrontar la dificultat de pujar en tot terreny per un camí quasi impracticable si no és amb un vehicle d’aquest tipus, però que quan la vista et permet veure unes llunyanes Medes en la línea de La Bisbal que sembla hagis de tocar, et fa sentir com si fossis d’allà i enveges als que hi viuen sempre en aquest indret.

I el restaurant, Els Metges, familiar i agradable, a on en una taula senzilla i sense més ambició que la de que la gent es trobi com a casa, circulen embotits, amanides i cargols, seguits d’un cabrit al forn deliciós del que molt poc va quedar a la safata per l’homenatge que els sis amics i la petita (meva) li vam fer.

Prego perdó però, per una qüestió d’egoisme, no donaré més pistes sobre aquest magnífic indret. La massificació seria un atemptat irreparable.

dilluns, 8 de febrer de 2010

La reforma del mercado laboral

El aparente giro que se desprende de las valoraciones iniciales que hizo la patronal al documento presentado el pasado 5 de febrero por el Gobierno estatal a la organizaciones patronales y sindicales, hace prever que se está tomando conciencia de que la reforma del mercado laboral es un elemento para contribuir a la tan deseada reactivación económica del país pero, en absoluto, el único factor que retroalimente la salida de la crisis en la que estamos inmersos.

Hasta este momento parecía que se quería culpabilizar de la difícil situación económica que está padeciendo el país a la creciente tasa de desempleo intentando obviar, mediante argumentaciones falaces y autoexculpatorias, de que el paro es una consecuencia de la irresponsabilidad de los que controlan la totalidad de un sistema económico global basado, únicamente, en la rentabilidad de la inversión propia y, sobre todo, ajena.

Tal y como planteaba el Gobierno junto con las organizaciones sindicales, era necesario que cualquier modificación del mercado del trabajo pasase por un necesario consenso entre todos los actores, centrando los debates y negociaciones en el seno del llamado diálogo social en propuestas basadas en la reactivación y creación de empleo y no en la precarización del existente, como se pretendía desde algunos ámbitos empresariales.

Como manifestaba Cándido Méndez, “sobre este documento podemos negociar un acuerdo, que no va a resolver los grandes problemas que tiene este país, porque la solución tiene que venir de la mano de recuperación económica, pero podemos contribuir a buscar fórmulas alternativas a la rescisión de contratos para luchar contra la crisis económica y para que los jóvenes puedan encontrar, en esta difícil situación económica, un empleo”.

dijous, 4 de febrer de 2010

Del consens i la submissió


És lícit que cadascú prengui les decisions que cregui més convenients per a defensar els seus interessos. Legítim i res a dir.

El companys i companyes de Tots X Sant Feliu (per a mi, malgrat les diferències, seguiran sent companys amb els que he compartit durant dos anys i mig un gran projecte de ciutat, amb il•lusions, encerts i desencerts, discrepàncies i connivències), han optat per abandonar el Govern Municipal de Sant Feliu de Guíxols. És la seva decisió, que segur hauran valorat amb els seus correligionaris i s’ha de respectar, encara que manifestant la meva opinió, també legítima, que és una errada no beneficiosa pel conjunt dels guixolencs i quixolenques.

Però no és just que s’intentin adduir argumentaris de justificació fora de context i que no s’ajustin a la realitat, sustentant-los amb acusacions que ratllen l’insult i el menyspreu.

Segons la premsa, sembla que aquests cinc companys recolzen la seva postura, principalment, en la submissió que han hagut de patir durant aquests dos anys i mig per la resta dels membres del Govern Municipal, conformat per 15 regidors de quatre grups diferents.

El diccionari diu que la submissió, entre d’altres, és sinònim d’acatament, benignitat, capitulació, conformitat, humilitat, obediència, obsequiositat, paciència, rendició, resignació, subordinació, abjecció, claudicació, condescendència, consideració, docilitat, facilitat, rendiment o servilisme i, tots els que coneixem personalment als regidors de Tots X Sant Feliu sabem que cap d’aquests adjectius es pot aplicar al seu tarannà, sinó tot el contrari. Han estat sempre defensors, i per que no dir-ho,bel•ligerants en la defensa de les seves tesis, la qual cosa els honora.

Possiblement sigui una qüestió de visió o de cultura democràtica, però crec que el consens i el treball en equip passa pel respecte, que no submissió, a les decisions de la majoria (10 de 15) i mai per la imposició de les tesis minoritàries (5 de 15) sota l’amenaça del trencament i la desfeta de l’equip que lidera un gran projecte de ciutat, i sempre amb la coresponsabilitat d’errades i encerts.

Tampoc puc admetre l’argument que s’addueix sobre la continuïtat contractual dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament.

He defensat fins a la sacietat, en contra d’opinions basades en qüestions merament econòmiques, que les Administracions Locals i entre aquestes l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, no pot contribuir a la lluita contra la crisi enviant treballadors i treballadores a l’atur, sinó tot el contrari.

El meu objectiu, consensuat amb l’equip de Govern i respectant opinions en contra, ha sigut durant dos anys i mig, estabilitzar la situació laboral de tothom, minimitzant la precarietat contractual i, si la normativa i la situació econòmica actual ho permet, crear llocs de treball si hi ha la mínima possibilitat de fer-ho, de la mateixa manera, que impulsar iniciatives que permetin generar ocupació interna i externa.

dimarts, 2 de febrer de 2010

Trobar acords des de la discrepància

Junts estàvem fent una bona feina i, malgrat això, els companys de Govern de Tots X Sant Feliu han optat per deixar el Govern Municipal de la ciutat.

Res a dir més enllà de la legitimitat que tenen per a prendre les seves decisions i, des de la seva responsabilitat vers els seus votants i amb el conjunt dels guixolencs i guixolenques, agafar el camí que creuen més adient en benefici de la ciutat.

Des de la meva visió, i amb total respecte, no comparteixo la postura que han pres aquests companys i companyes; crec que els compromisos legitimitats per les urnes han de tenir més pes que les lògiques diferències que poden sorgir entre diferents maneres d’afrontar una gestió política que, no podem negar, ha estat molt positiva.

Més de dos anys i mig de Govern Municipal avalen la feina feta entre 15 regidors de quatre grups polítics diferents i, partir d’ara, 10 regidors continuarem tirant endavant els projectes de ciutat de manera conjunta, intentant trobar el consens en aquells temes que, amb tota seguretat, tindran punts de vista diferents, perquè trobar l’acord des de la discrepància ha enriquit, i continuarà fent-lo, el resultat de les actuacions en benefici de Sant Feliu de Guíxols.