dissabte, 2 de gener de 2010

Reconeixement als que dediquen temps a la cuina


No soc un bon cuiner, ni de bon tros.

El meu art culinari es limita a fer una paella d’arròs i “oricios” amb sidra i pop de Pedrera, un xai a la mel o uns ous ferrats amb patates “tapades” a l’estil de la meva avia. Sempre, això sí, amb una més que inestimable col•laboració de la meva senyora.

Però quan arriben aquestes dates, m’agrada donar una sorpresa puntual a la família i fer algun invent que elevi el meu petit ego al front dels fogons, basat en la personalització d’alguna recepta trobada a internet o apareguda en alguna publicació.

Aquest any uns calamars mitjanets farcits de centolla m’han fet patir a la cuina i elevar la meva admiració a aquells que es dediquen, per obligació o per devoció, al noble art de la creació gastronòmica.

Quasi tres hores per a canviar, per dins i per fora, l’aspecte dels esmentats calamars, alhora que també el de la cuina, sense deixar de banda el meu mal d’esquena desprès del temps d’elaboració.!

Segons els que van degustar el plat estaven força bons (jo crec que exquisits?), la qual cosa em va fer oblidar per un moment el meu patiment vespertí però, tot i el reconeixement a la meva aportació puntual a la taula, estic segur que tardaré un any més a intentar emular a aquells que dediquen temps a la cuina, no tan sols als professionals de la restauració sinó, sobre tot a aquells (majoritàriament a aquelles) que ho fan com obligació familiar.

Reitero la meva admiració i reconeixement als que dediquen temps a fer-me sentir un amant de la bona cuina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada