diumenge, 31 de gener de 2010

No a allargar l'edat de jubilació

No sé si qualificar de pèrdua de rumb o d’un globus sonda la proposta del Govern central d’allargar l’edat de jubilació als 67 anys, encara que vull pensar, per a tranquil•litat meva i la de tots els treballadors i treballadores, que l’afirmació de l’Executiu Central de que és una simple proposta i que no s’aplicarà si no existeix un consens entre tots els agents socials és certa, el que significaria que la mesura, rebutjada per les organitzacions sindicals, mai seria una realitat.

Però, sincerament, em preocupa, no tant sols per les repercussions socials que pot tenir la mateixa proposta sinó també per la falta de visió que s’està demostrant per a aplicar mecanismes que minimitzin l’efecte de la denominada crisi i que, alhora, garanteixin la supervivència de l’actual sistema de pensions.

A la proposta se li podria aplicar aquell refrany de que “mort el gos, s’acaba la ràbia”; és a dir, si eliminem els pensionistes o retardem significativament el temps d’accés, la part de l’erari públic destinada a les pensions sempre tindrà superàvit. Simple, lògic però, incoherent i impropi de les polítiques que esperem d’un Govern progressista.

Si les arques dels sistema públic de pensions han de créixer, el que s’ha de fer és aplicar incentius d’ingrés, no de retallada de despesa, el que és el mateix, les mesures han de basar-se principalment, per no dir únicament, en la creació d’ocupació i d’afiliació a la Seguretat Social.

1 comentari:

  1. Difícil: li cladrà fer equilibris per compaginar la seva responsabilitat política, amb el treball sindical.

    Clar, que vostè en "sap un niu " i no hi ha empresa que estigui fora del seu abast

    ResponElimina