dimarts, 8 de desembre de 2009

Una política portuària de futur. Ara tenim l’0portunitat

Era normal que en el decurs de la Conferència Congressual de Ports, Duanes i Consignatàries de la UGT de Catalunya celebrada el proppassat dia 3 de desembre a la Llotja de Lleida, gran part del debat girés al voltant de la política portuària actual i futura que la nova Llei de Ports, presumiblement en vies de consens polític, mediatitzarà quan s’hagin esgotat tots els tràmits parlamentaris.

Durant la meva intervenció, manifestava que ara teníem l’enèsima oportunitat de sortir d’aquest immobilisme arcaic que sempre ha envoltat la gestió comercial dels ports denominats d’interès general i afrontar, amb propostes imaginatives, decisió i visió de futur, una més que necessària evolució que ja s’hauria d’haver traduït fa molts anys en mesures efectives però que, en molts casos, s’han vist frenades pels interessos particulars de cada un dels actors amb paper protagonista en aquesta activitat.

Crec que són tres els factors que s’han de tenir en compte abans de reinventar una política portuària global i efectiva.

Un, la situació geogràfica, estratègicament privilegiada que te la Península Ibèrica, com a pas obligatori d’Europa, per a l’entrada i sortida de mercaderies i passatgers.

Dos, que 28 infraestructures portuàries estan instal·lades en 8000 kilòmetres de litoral per una “hinterland” intern d’uns 500.000 kms quadrats, el que representa un port d’interès general per cada 300 kilòmetres de costa.

Tres, l’impossible deslocalització dels ports i la supeditació que aquest fet representa en el context de la intermodalitat.

En quan al primer factor, cal destacar que l’endogàmia del sector portuari espanyol i la supeditació de l’Administració Central al capital privat, en alguns casos quasi xantatge, ha fet que empreses que fins ara apostaven pels ports espanyols, ara traslladin les seves inversions a altres països, sobre tot nord africans, amb costos estructurals molt més baixos.

L’iniciativa privada ha de tenir un paper preponderant però mai a costa de la renúncia de l’Administració a un control exhaustiu, d’implicació directa i de responsabilitat executiva en situació majoritària, d’alguns serveis portuaris que s’haurien de considerar com essencials per a la societat, donada la seva incidència econòmica i social.

Les dades del segon factor demostren amb tota claredat que, en una situació de competència comercial entre ports, i aquí no contem els que es gestionen directament per les Comunitats Autònomes, hi ha una sobresaturació d’oferta vers la demanda del mercat, el que portarà, irremediablement, a la degradació d’infraestructures.

Amb tota seguretat, s’hauria d’apostar per la complementarietat a través de l’especialització i, fins i tot, per la fusió d’Autoritats Portuàries. En aquest sentit, per què no possibilitar una gestió federal de Fronts Portuaris Autonòmics?. Passaríem d’una oferta de 28 a 11, amb la pertinent racionalització i optimització de recursos.

I en quant al tercer factor val a dir que sí s’ha avançat considerablement, i al llarg dels últims anys la gestió dels ports no s’ha centrat únicament en el matrimoni aigua/terra/expedició, sinó que s’ha propiciat la creació de polígons industrials o zones d’activitats logístiques sota l’impuls i iniciativa de les mateixes Autoritats Portuàries.

Aquí sí que encara falta l’inversió decidida en infraestructures ferroviàries tant inter-portuàries com de sortida exterior.

Si no som capaços d’aprofitar l’oportunitat que tenim de marcar una política portuària seriosa i de futur, més enllà dels interessos particulars o polítics del moment, ens trobarem d’aquí poc temps i amb menys marge de maniobra, amb la necessitat de tornar a re-inventar un sector estratègicament bàsic per a l’economia del país.

2 comentaris:

  1. Encertada visió, com sempre company!
    Una abraçada.
    Carles Boy

    ResponElimina
  2. no creus que els ports han estat`privatitzats històricament, l´únic valor real al port, son les concessions per 30 o 50 anys...això no és estar privatitzats? per altra costat, l´autoritat portuària sempre tindrà un paper rellevant..o no ho vademostrar fernando palao a gijon al 2003...i per cert,que ens marca la modernitat, flandes o marsella?
    una abraçada desde els ports-
    zar_bcn@hotmail.com

    ResponElimina