dimarts, 8 de desembre de 2009

La Policia Local de Sant Feliu de Guíxols i el trànsit


Des de que el Ple Municipal de Sant Feliu de Guíxols del mes de novembre va aprovar el Pla de Seguretat Viària per a la ciutat, han sigut tres les dades que han tingut ressò mediàtic al voltant d’aquest tema.

Una, que segons la quantitat d’incidents de trànsit, hi han 11 punts negres a la xarxa viària urbana; dos, que el nombre d’accidents ha augmentat de manera substancial (segons uns mitjans de comunicació un 40% i d’altres, un 26 %) i tres, que a partir d’ara la Policia Local actuarà amb contundència com si ara estigués fugin de la seva resposabilitat.

En absolut discutir l’estudi que, elaborat amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit, treu a la llum aquestes dades, però sí qüestionar les conclusions alarmistes que, suposo fruit del desconeixement, algú vol extreure de les mateixes.

Que un punt de qualsevol xarxa viària es converteixi en un denominat punt negre pot ser fruit de molts factors, des de la degradació física fins a la modificació del sentit del tràfic rodat, no tan sols en el mateix punt, sinó en vies que tinguin incidència directa o indirecta.

Però hi ha un que és el que repercuteix en qualsevol estudi i que fa créixer els ratis de sinistralitat en un punt determinat i que l’acrediten com a negre. El flux de pas de vehicles o de vianants.

Sant Feliu de Guíxols és una ciutat amb un augment demogràfic continu, i que “pateix”, com qualsevol població, un creixement proporcional del seu parc mòbil. És lògic pensar, aleshores, que sense ser justificable sí que és comprensible que la possibilitat d’accidents sigui més gran, i que vagi augmentant proporcionalment al de població i al de vehicles.

I val a dir que les xifres, i principalment les percentuals, poden tenir diferents interpretacions i lectures. Un titular que anuncií un augment anual del 100% de víctimes basant-se en dades absolutes de 1 a 2 és cert i respecte la literalitat de l’anàlisi, però contribueix a la confusió i, en aquest cas, a un alarmisme innecessari que, fins i tot, pot fer dubtar de la capacitació dels guixolencs i guixolenques, en quan a temes de conducció es refereix.

És necessari, això sí, afrontar el tema, no com un problema alarmant i greu, sinó com una inversió de seguretat que pugui solucionar situacions que s’estan produint en l’actualitat però, sobre tot, pensant en el futur, cercant mecanismes i mesures que permetin, en lo possible, l’absorció d’un parc mòbil en constant creixement, com ho demostren temes tant candents com el que fa referència a l’aparcament.

Cal incidir en el Pla de Seguretat Viària i en el desenvolupament del Pla de Mobilitat, però rebutjant de manera contundent, que les mesures per a evitar els accidents de trànsit siguin tan simplistes com l’augment de recaptació de les sancions a través de la tasca policial, posant en qüestió l’actuació preventiva que està fent, en aquest moment, la Policia Local de la ciutat.

Com sempre he manifestat, no és l’augment de sancions el factor a tenir en compte per a valorar si una mesura és efectiva o no. Seria una errada qualificar d’èxit que l’índex de sinistralitat del trànsit sigui inversament proporcional a la recaptació per les sancions imposades per la policia. La utopia seria “menys accidents, menys multes”; però com utopia ha de ser l’objectiu.

La Policia Local de Sant Feliu de Guíxols continuarà fent la seva tasca, amb presència en tots els punts que es puguin considerar conflictius, mantenint, com fins ara, els controls de prevenció i incidint, molt més directament, en l’educació viària com a veritable inversió de rendibilitat garantida. Les sancions i multes no poden ser l’efecte dissuasori per a garantir una conducció segura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada