diumenge, 27 de desembre de 2009

Diari, cafè i jo, un “menage a trois” indissoluble.

Desprès de un dia sense la meva dosis de premsa matutina, avui esperava amb veritable ansietat el “menage a trois” que, dia rere dia, tenim el cafè, els diaris i jo.

Haig de reconèixer que aquesta trobada entre els tres és una relació amb cert aire de sadomasoquisme, conscients de que ens fa mal però que no podem deixar de mantenir.

El cafè, negre i calent, que espera àvidament les gotetes de llet que l’amansin i li treguin la seva força natural.

El diari que, sense misericòrdia, dona usualment protagonisme destacat a les notícies i opinions properes al catastrofisme.

I jo, que sense amagar-me, començo el dia metabolitzant informacions de tot allò que va succeir el dia anterior, normalment i majoritàriament negatiu, i que desprès em permetrà traslladar a tots aquells que hem vulguin escoltar.

Però avui he pres consciència de que aquest trio, consumat fa molt de temps, està entrant en una situació d’inèrcia costumista, i que fa falta algun tipus d’al·licient per a reactivar i fer la relació més dolça i, perquè no, més consolidada.

Crisi, crispació, atur, segrestos, accidents o delinqüència són notícies que es succeeixen diàriament i que, com part integrant d’aquesta relació quasi simbiòtica, necessito rebre puntual i asèpticament; però hem pregunto si, per a mantenir viva la flama dels tres, no podríem donar també rellevància als successos de caire positiu, que també es produeixen.

Possiblement si els col·laboradors féssim l’esforç d’opinar i no d’emfatitzar només en la part negativa de la notícia i en les seves conseqüències, afegiríem un ingredient nou que faria més agradable i diferent el “menage”.

Per al cafè, la llet seria un complement enriquidor i no un element de submissió, el diari compaginaria dues maneres de fer, sense renunciar al seu paper, i jo sortiria amb un altra tarannà fruit d’una satisfacció plena.

Provem-ho!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada