dilluns, 28 de desembre de 2009

Atur, una pandèmia descontrolada


Més enllà d’una epidèmia, és un fet incontestable que l’atur s’ha convertit en la veritable pandèmia dels últims temps.

Una malaltia que, provocada per una crisi econòmica focalitzada però alhora descontrolada, està afectant a una gran part de la població mundial i que, per no respondre a un únic tractament immunològic, la seva eradicació segueix unes pautes de efectivitat variable, depenent de la seva localització.

No ha hagut mesures preventives, i les que han sorgit dels laboratoris fàrmac econòmics per a pal•liar els seus efectes i frenar el seu avenç, no han tingut l’eficàcia esperada.

Fins i tot, aquells que amb la seva avidesa descontrolada van provocar la fuita d’aquest virus, estan patint las conseqüències de la seva irresponsabilitat, malgrat no estiguin dins dels paràmetres per a tenir la consideració de població de risc, veient com l’aïllament endogàmic que volen aplicar no els immunitza completament.

En aquest moment, són més de quatre milions els treballadors i treballadores afectats al nostre país, però la potencialitat expansiva de la malaltia té el marge esgarrifós de setze milions de persones aproximadament.

Si els esforços paral•lels per a lluitar contra la pandèmia han de dirigir-se, per una banda, a evitar la seva expansió i per l’altra, a minimitzar amb ajuts els efectes negatius que pateixen els infectats, no es poden obviar els danys col•laterals que està patint gran part d’una població que, per no aparèixer en les llistes dels directament afectats no tenen cap consideració, malgrat que la seva aportació complementa la nimietat analgèsica que a manera de mesures pal•liatives s’estan aplicant.

L’analgèsic denominat 420 euros ha tingut un efecte positiu, i s’ha de reconèixer l’esforç que s’ha hagut de fer per a què pogués arribar a gran part dels aturats del país, però ningú pot tancar els ulls a la realitat de la seva insuficiència i a la necessitat d’una complementarietat que havia de ser suportada per l’entorn de l’afectat.

Famílies, amics i coneguts han hagut d’aportar dosis d’aquest analgèsic per evitar el patiment del malalt inscrit oficialment a l’atur, amb la negativa incidència actual i futura que té per a una unitat familiar haver de compartir els seus recursos, moltes vegades escassos.

Però la pregunta que es fan els afectats i aquests que complementen el tractament no ta sols és si creixeran las dosis del medicament, sinó si l’industria fàrmac econòmica continuarà produint l’analgèsic i al farà arribar als atur- afectats, més enllà dels sis mesos que estava previst, i fins que es trobi el tractament que faci desaparèixer la maleïda pandèmia.
(Publicat Diari de Girona. Opinió 2 de gener de 2010)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada