dilluns, 2 de novembre de 2009

Presumpció d’innocència per a tothom


Sembla que ara la justícia ha de dedicar esforços a esbrinar i imputar responsabilitats a aquells que van permetre l’emissió de les imatges dels imputats del denominat “cas Pretòria” entrant emmanillats a l’Audiència Nacional.

Inviolable el dret fonamental dels ciutadans (article 24.2 CE) a la presumpció d’innocència i inqüestionable el mal a la pròpia imatge si el jutge Garzón no prova, de manera irrefutable, que aquests presumptament delinqüents, ara imputats, no són culpables de cap dels delictes dels que se’ls acusa.

Però hem pregunto si estem assistint a un tracte vexatori a diferència d’altres delinqüents que, dia sí i dia també, protagonitzen informatius entrant emmanillats i escortats per les forces d’ordre públic a diferents dependències judicials.

Aquests, suposo, també són “pressumptes” lladres, traficants, violadors o agressors i també tenen, m’imagino, una imatge que defendre; a llavors, a on està la diferència?

Si parlem de la projecció de confiança que trasllada la imatge d’un i l’altre, sincerament em fa més por aquell que delinqueix amb camisa i corbata que l’altre que ho fa amb roba de “mercadillo”. És com un llop amb pell de xai.

I si parlem de perillositat mediàtica, em fa molta més por aquell que està posant en joc, mitjançant les seves accions, la confiança dels ciutadans i ciutadanes en el propi estat de dret.

Reprovables, possiblement, accions que poden deteriorar la imatge de possibles i presumptes delinqüents, siguin de guant blanc o no, però tant o més reprovable, burlesc i vexatori per a la resta de ciutadans, quan un delinqüent confés, com per exemple en Millet, té el beneplàcit d’un jutge per a riure’s amb plena impunitat i llibertat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada