diumenge, 1 de novembre de 2009

Percebes


Amb seguretat, un dels mariscs més lletjos però alhora més apreciats és el percebe, el denominat peu de cabrit en català.

És lògic que el millor sigui els que els perceberios gallecs recullen al Cantàbric, ja que quan més freda i batuda està l’aigua, més quantitat d’oxigen, i més grossos creixen aquests crustacis.

Un bon i abundant plat de percebes (diuen els gallecs que ha de ser plat únic seguit de postre), amb una recepta senzilla, simplement bullits al seu punt seguint la dita “auga a ferver, percebes botar, auga a ferver percebes sacar”, tapats desprès amb un tovalló fins que estiguin a temperatura tèbia i acompanyats d’un bon albariño. “Como fin de receta,no los comáis jamás sin servilletaque os tape todo el busto,si queréis evitaros un disgusto

Si algú té l’oportunitat de recórrer la Costa da Morte, val la pena visitar el Far de Camariñas, i desprès pujar a San Andrés de Teixido a degustar un bon plat de percebes i, compartint xerrada amb la gent, entendre perquè el preu d’aquest animalot impedeix que la majoria de mortals puguin gaudir d’ell de manera quotidiana.

L’altre dia un article definia als percebeiros com a caçadors en el mar. I sí, és una bona definició, encara que no s’enfronten a la peça des de la distància, sinó que ho fan des d’un perillós cos a cos sota la lluita desigual que implica enfrontar-se a un mar crespat i impredictible que, actuant com a propietari del crustaci, el defensa amb contundència davant qualsevol atac exterior.

Perquè el bitxo no oposa cap resistència, sinó que espera amb paciència, com si d’un esquer viu es tractés, a que l’home es llenci a ell perquè aquest mar que l’alimenta dia a dia, intenti fer realitat allò del caçador caçat, com diu l’anònim romanç.

Això és el que s’entendria parlant amb els que viuen del percebe i justificaria el perquè seria injust valorar aquest marisc només pel seu sabor o per la seva textura, que també. Estaríem d’acord en que per a determinar la seva valoració econòmica s’ha de tenir en compte, principalment, l’elevat risc que corre el perceberiro per a donar-li caça.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada