Murs de la vergonya

Avui, 9 de novembre, tothom recorda com fa vint anys aquell impediment físic que vulnerava un dels drets bàsics de l’ésser humà com és la llibertat, queia per la voluntat col·lectiva d’eliminar una barrera que, sense sentit, feia impossible que dos germans es poguessin donar la mà quan i com volguessin.

Aquell mur de la vergonya, mur de protecció antifeixista con el denominaven des de la RDA, que un 13 d’agost de 1961 feia visible la separació de les dues Europes, va a passar a ser l’anècdota vergonyosa que durant quasi 30 anys va ser el paradigma de l’estupidesa humana.

Però també el 9 de novembre es commemora un dels episodis més condemnables que ha patit l’Europa moderna. Un dia com avui, al 1938, una malaltissa ment provocava la denominada “nit dels vidres trencats”, preludi de l’holocaust jueu i, possiblement, preludi també, per relació directa, de la construcció d’aquest mur del que avui celebrem la seva caiguda.

Dos episodis que mai haurien de repetir-se