
dimarts, 27 d’octubre de 2009
Iniciativa de los partidos políticos contra la corrupción

dissabte, 24 d’octubre de 2009
L’etiqueta de conductor i la de vianant

Però el parc de vehicles ha anat augmentant de manera significativa, possiblement al ritme del creixement demogràfic, i les poblacions no han pogut adaptar-se físicament a la demanda d’espai que els cotxes necessiten.
A nivell de circulació sí que s’han pogut aplicar mesures que responguin al increment del fluxos de pas, per exemple, fent estudis de mobilitat que facilitin la fluïdesa del trànsit rodat.
Tinc cotxe, condueixo i pateixo, com tothom, el no poder aparcar a la porta d’on vaig. Sé el que és donar voltes i voltes per a trobar un forat a on estacionar el meu vehicle i, cansat i avorrit, caminar i caminar fins al meu destí després d’haver d’aparcar a la “quinta forca”. Fins i tot, ho reconec, la grua m’ha jugat, amb raó, alguna mala passada.
El cotxe estacionat al ben mig d’un pas de vianants que obliga al nen a creuar el carrer entre vehicles.
El cotxe envaint una sortida amb gual, impedint que un veí pugui sortir de casa seva amb el seu vehicle.
O el cotxe aturat a la porta d’una vivenda particular, impossibilitant que un avi pugui, ni tan sols, sortir al carrer.
És cert que tenim un problema d’aparcament, sobre tot a la porta de casa. I és legítim que el propietari d’un vehicle reclami espais per a poder deixar-lo amb garanties. Per això paguem els nostres impostos!
Com a conductor i com vianant reclamo aparcaments alternatius, a on hi ha espai per a fer-los. Un transport públic més adient a les necessitats reals de la ciutat. Però sobre tot, respecta a les normes de convivència, tant quan portem l’etiqueta de conductor com quan la portem de vianant; etiqueta, aquesta última, que normalment exhibim amb molta més freqüència.
diumenge, 18 d’octubre de 2009
Els Plans d’Igualtat efectiva entre homes i dones

Però què passa amb les empreses amb menys dimensió estructural, majoria en el país, que és a on precisament conflueixen més factors que poden possibilitar situacions de tracte discriminatori?
I, en segon lloc, però no menys important, el que l’Estat hagi elaborat una normativa legal no pot eximir de responsabilitat a la resta d’Administracions, en aquest cas els Ajuntaments que, com administració més propera als ciutadans i ciutadanes, tenen també l’obligació d’assumir protagonisme per a impulsar el desenvolupament de mecanismes de no discriminació en les empreses dels seu àmbit d’influència.
De totes maneres, penso que un Pla d’Igualtat ha de ser una eina de transició i tenir una data de caducitat que vindrà determinada quan deixi de ser una referent obligacional, és a dir, quan la discriminació per raons de gènere no sigui un element d’anàlisis ni discussió.
dilluns, 12 d’octubre de 2009
En la clase política no solo hay chorizos

Lo paradójico es que en ese enfrentamiento verbal entre los tertulianos (periodistas del PP y socialistas, tres a tres), los militantes del Partido Popular, vilipendiando y descalificando personal y profesionalmente al mencionado ex concejal, tenían como único objetivo quitar importancia al hecho afirmando tácitamente que en la vida política esto es una realidad dentro de la normalidad.
"Kit-Kat" en els casaments

Ho he dit públicament: m’agrada fer “d’oficiant” i no hem sap greu, en absolut, quan em toca assistir com a regidor de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, en delegació de l’Alcalde, a un casament, malgrat que algunes vegades, per qüestió de data festiva, d’horari o d’ubicació, sacrifiques unes hores la teva vida familiar.
dimecres, 7 d’octubre de 2009
L’acord Administració-Sindicats per a la Funció Pública

Vull ressaltar una de les reflexions que apareixen a l’esmentat acord i que posa de manifest el veritable esperit del mateix, sent el preàmbul seriós dels 50 punts de compromís que conformen el text.
“En una societat democràtica i avançada, l’aspiració del Govern i de les empleades i empleats públics ha de ser la prestació de serveis públics més eficaços i millors”.
És a dir, era necessari un acord que compaginés qualitat i eficàcia, amb la millora de les condicions de treball, la professionalització i la productivitat del personal al servei de l’Administració, amb independència del seu àmbit de prestació, estatal, autonòmic o local.
.
Amb seguretat, el primer pas ha sigut trencar amb l’estereotip d’arcaisme i immobilisme que sempre ha acompanyat al funcionari (o laboral), aplicant mesures i marcant-se objectius per a aconseguir que aquest personal tingui la consideració de treballador, a la mateixa alçada de drets i deures que qualsevol treballador i treballadora del sector privat.
Si bé és cert que l’Estatut de l’Empleat Públic va ser un avenç en aquest sentit, no és menys cert que el seu desenvolupament va quedar, possiblement per la situació econòmica i social que s’està patint actualment, fora de les prioritats dels actors implicats.
Era necessària l’adopció i aplicació de mecanismes per a eliminar la precarietat laboral (que també es pateix al Sector Públic) com a primer pas per a aconseguir la implicació del personal en l’urgent modernització de l’Administració i, en aquest sentit, l’acord afronta l’objectiu de consolidar l’ocupació i eliminar la temporalitat, ratzionalitzant, alhora, l’oferta pública d’ocupació, amb taxes de reposició coherents i introduint la jubilació parcial per els funcionaris que, de manera incomprensible, havien quedat fora d’aquesta possibilitat..
I pren protagonisme la carrera professional a través de la formació, impulsant la denominada avaluació pel desenvolupament o gestió per competències, sistema de recursos humans que tant bons resultats d’implicació ha donat en moltes empreses del sector privat, i que en algunes empreses o administracions públiques també s’ha posat en marxa amb excel·lents valoracions.
L’assignatura pendent continua sent la retribució salarial d’aquests treballadors i treballadores que, depenent dels pressupostos generals de l’Estat i d’una més que qüestionable previsió de creixement del IPC, han patit any rere any una pèrdua de poder adquisitiu sense possibilitat de recuperació. Aquest acord Administració – Sindicats introdueix una revisió salarial que, partint d’un positiu 0,3% en comparació de la congelació que es preveia, suavitzarà el segur retrocés a partir de l’1 de gener del 2013.
Crec que és un bon acord si tots tenim la voluntat de desenvolupar-ho, i que farà gaudir a tots els ciutadans i ciutadanes d’una administració més propera i àgil en les respostes que demanen.
A millors serveis, més democràcia i més ciutadania.
dimarts, 6 d’octubre de 2009
Gastronomia a Zaragoza



dilluns, 5 d’octubre de 2009
Declaració de bens
Per a aclarir i tranquil·litzar a tots aquells que estan “patint” per la possibilitat de que hi hagi “causes de possible incompatibilitat i qualsevol activitat que proporcioni ingressos econòmics d’un càrrec electe” del Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols:
· Els meus únics ingressos provenen de les indemnitzacions percebudes com a Regidor de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i dels emoluments com assalariat.
· En referència a l’Ajuntament, les indemnitzacions brutes que percebo per assistència són les aprovades al Ple Municipal de 6 de juliol de 2007, és a dir, als Plens Municipals, a les Comissions Informatives, al Consell de Govern i a la Junta de Govern Local, idèntiques a les de qualsevol regidor de la Corporació.
· Aquestes reunions es celebren de manera periòdica:
- Ple Municipal; últim dijous de cada mes a les 19 hores (560 €)
- Comissió Informativa de Règim Intern; penúltim dimarts de cada mes a les 21 hores. (70 €)
- Comissió Informativa d’Urbanisme; penúltim dijous de cada mes a les 21 hores. (70 €)
- Consell de Govern; dimarts cada 15 dies a les 9:45 hores. (500 €)
- Junta de Govern Local; dimarts a les 11 hores. (300 €)
· La meva situació laboral és la denominada “d’alliberació sindical” amb dedicació, principalment; i com a membre de la seva Comissió Executiva, al Sindicat de Transports, Comunicacions i Mar, sense horaris preestablerts ni fixes.
· Igualment, sense horaris establerts, soc membre de Tribunal Laboral de Catalunya i de la mesa negociadora del marc de relacions laborals de Ports de l’Estat.
Aquestes dades, més ampliades que les que apareixen a la Declaració de Bens que cada càrrec electe ha de fer abans de prendre possessió, crec que són prou aclaridores de la meva situació laboral i professional.
Això sí, i com a decisió contundent i per considerar, crec que encertadament, que la meva obligació és preservar la meva intimitat i la de la meva família, i d’acord amb la legislació vigent, no autoritzaré mai a fer públiques dades personals que vagin més enllà de les que considero poden de ser de domini públic i poden tenir, suposadament, cert interès per a algú.
diumenge, 4 d’octubre de 2009
Mariano, ¿toro o torero?

Ebrio de su elocuencia y jaleado por los entregados "bocadilleros" asistentes a su espectáculo va envalentonándose, arrimándose cada vez más al esperpentismo de su locuacidad convencido de que su faena merecerá, finalmente, una salida por la puerta grande.
Nadie le va al quite. Unos porque ya son fondones y prefieren que sean los novilleros los que salgan al ruedo, y éstos últimos, porque esperan que su alternativa les llegue en plenas facultades.