dijous, 17 de setembre de 2009

Votar en contra de l’abstenció


Una de les opcions vers la presa col·lectiva d’una decisió és la denominada abstenció, és a dir, no emetre judici propi sobre un tema determinat.

Essent una alternativa legítima cal preguntar-se si, des de la responsabilitat del càrrec electe, és lleial amb aquells que han dipositat la confiança en les nostres propostes no prendre una decisió mitjançant el vot i deixar el resultat en mans d’altres opcions diferents, demostrant no tenir opinió i renunciant a defensar allò pel que ens hem compromès.

És cert que moltes vegades és difícil prendre una decisió per les connotacions posteriors que pot tenir, però no fer-ho o no manifestar-ho és una renuncia tàcita a la pròpia capacitat de discernir que tenim com éssers humans i al principi de reciprocitat que ha d’existir entre la promesa electoral i l’elector.

Des del convenciment de que el pilar que sustenta la democràcia és l’exercici del dret/deure a la participació, seria difícilment comprensible que aquells que estan obligats a incentivar i fer possible la esmentada participació optessin per fer de l’abstenció una manera d’assumir/eludir responsabilitats.

Quan un elector, que te la possibilitat de votar les diferents opcions que es presenten i emetre un vot en blanc si cap d’elles es correspon amb les seves expectatives, no acudeix a una cita electoral renuncia a poder emetre la seva opinió i es converteix en abstencionista i, alhora, en un enemic declarat de la democràcia.

Quan un càrrec electe, que te l’obligació de prendre decisions, renuncia a defensar les seves opinions deixant que siguin els altres que decideixin per ell mitjançant l’abstenció, es col·loca a la mateixa alçada rebutjable que l’elector abstencionista.

L’abstenció mai pot ser una opció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada