dissabte, 12 de setembre de 2009

Un catalanisme progressista


Quan en el decurs de l’homenatge i ofrena floral que el PSC de Girona va fer al President Irla vaig dir, en una petita intervenció, que m’agradaria que aquesta acte no es convertís en un simple formalisme protocol·lari, algú em va mirar amb cara d’estranyesa i, fins i tot, se li va escapar alguna exclamació de sorpresa.

Doncs bé, sense oblidar la figura del nostre President Irla, sinó tot el contrari, i aprofitant la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, crec que hauríem de convertir aquest tradicional acte en una de les manifestacions del sentiment catalanista del progressisme català i sota una única bandera, la senyera, expressar amb força la no renúncia als valors identitaris i de voluntat de Catalunya.

Un catalanisme orgullós però no excloent ni sectari, reivindicatiu de la Catalunya amb identitat i veu pròpia, però alhora, integrada i integradora, i conscient del seu protagonisme però rebutjant actituds endogàmiques.

El catalanisme sense fronteres, que necessita la Catalunya progressista i amb projecció de futur.

Respectant totes les opcions, crec que “reinventar” una Catalunya basada en la confrontació a on no es recullin la major part de les sensibilitats dels catalans i catalanes és abocar al fracàs les nostres reivindicacions, perquè l’únic element que dona força a les vindicacions d’un poble és la coincidència en voluntats i objectius.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada