dimecres, 19 d’agost de 2009

Mal que pesi, bona salut a la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols

Amb curiositat he llegit per Internet les desenes de comentaris que els lectors del Diari de Girona feien sobre el fet luctuós que el proppassat dia 15 d’agost va provocar la mort de l’Adolf, jove Policia Local de Sant Feliu de Guíxols.

Sense qüestionar, en absolut, la llibertat de cadascú a expressar les seves reflexions (aquesta és una més), és decebedor veure cóm alguns s’atreveixen a fer públiques les seves frustracions personals, això sí, aprofitant l’anonimat, demostrant una manca total de sensibilitat vers el dolor de familiars, amics i companys.

Fruit de la indignació es poden justificar els atacs contra el jutge, malgrat que els juristes opinin que la seva actuació al deixar en llibertat a la persona que va provocar l’accident sigui correcta, d’acord amb el procediment; responsabilitzar als polítics per no adequar ni endurir la normativa legal també és comprensible; de la mateixa manera que puc entendre que la ràbia no continguda porti a col·locar en el punt de mira de la nostra ira a aquesta “presumptament” inconscient conductora.

Però que algun membre d’aquest cos utilitzi aquesta situació per a acusar d’hipocresia i posar en dubta, públicament, els sentiments de solidaritat i dol d’algun dels membres de la plantilla és impropi del professional que, des d’un imprescindible corporativisme, te com funció principal traslladar seguretat al conjunt de la ciutadania i, convençut afirmo que aquest individu no mereix pertànyer a la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols.

Perquè, mal que li pesi a algú, la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols gaudeix d’una perfecta salut, amb una plantilla que molt majoritàriament, com clar exemple el company Adolf, treballa amb il·lusió, ganes i professionalitat, que està en els seus millors moments d’acceptació per part de la població i que està complint, amb uns índexs d’efectivitat envejables, les tasques de prevenció i seguretat encomanades.

Sí que és cert que, per aconseguir-ho, s’ha hagut de lluitar (i vèncer) contra un immobilisme ferri que ha decebut, és lògic, a aquells que estaven acostumats a treballar amb el xantatge polític a canvi de prebendes personals o a aquells que han vist com una suposada afinitat i militància política, amb carnet o no, ha perdut tot el pes envers la professionalitat.

I dos anys després podem comprovar amb satisfacció que aquell objectiu que em vaig proposar de millorar la imatge de la Policia Local de Sant Feliu, “donant-li la volta com si fos un mitjó”, s’està fent realitat malgrat que, parlant de mitjons, encara ens queden alguns “tomàquets” que s’han de sargir.

I a aquests tres o quatre “tomàquets”, perquè no són més, (un d’ells l’arrossegador que, de manera vergonyosa, es permet fer crítiques anònimes aprofitant un fet luctuós que ha commocionat a tots els cossos policials) els convido a demostrar la seva homenia i, per decència i responsabilitat amb els seus companys, marxar i deixar la Policia Local de Sant Feliu de Guíxols. Em comprometo a trobar un forat a on puguin demostrar la seva “presumpte” professionalitat.

Però com, malauradament, no tindran la valentia de descobrir-se , convido a la resta de la plantilla, estant segur de que saben qui són, a exigir-los que marxin, perquè ha de ser molt difícil, desenvolupant una tasca perillosa com la de policia, haver de jugar-se diàriament la integritat física amb uns companys amb aquest tarannà.

Com sempre, i des de l’admiració per la vostra tasca, ÀNIMS I FELICITATS!!!

1 comentari:

  1. Hoja Juanjo estic d'acord amb el escrit que has fet pro te puc dir que el escrit que es va fer al Diari de Girona no el va fer cap component de la Policia Local de Sant Feliu.

    ResponElimina