dissabte, 29 d’agost de 2009

La reducció de personal no és la solució al finançament municipal


Era previsible. L’Administració Pública i, especialment, els Ajuntaments, també pateixen la crisi i, malauradament, com al conjunt del teixit empresarial del país, si no s’impulsen i apliquen mesures correctores, serà la part més feble la que patirà les primeres conseqüències, els treballadors i treballadores.

És cert que una constatada retallada d’ingressos fa impossible mantenir els serveis que, ineludiblement, l’Administració Local te obligació de prestar a la ciutadania. I és cert, també, que la manera més senzilla per a continuar complint amb l’obligació de la prestació és rebaixar costos estructurals a través de l’optimització de recursos, es a dir, eliminar el personal dedicat aI servei.

Però malgrat que els Ajuntaments tenim una necessitat econòmica urgent, penso que és simplista una solució que passi només per l’aplicació de mecanismes d’estalvi i retallada, que també, i que ens oblidem de cercar mesures que produeixin inversió, és a dir, ingressos

Perquè hem pregunto que, si la solució al problema està en la reducció de personal a través de l’aplicació d’Expedients de Regulació d’Ocupació com estan plantejant les Federacions i Associacions de Municipis o està fent efectiu algun Ajuntament, quina estructura suportarà que l’obligat servei es presti amb les mínimes garanties?

Una Administració Local, tot i pensant que ha de modernitzar els seus mecanismes interns posant-se a l’alçada dels d’una empresa privada amb la finalitat d’eliminar dinàmiques arcaiques que, possiblemente, incideixen negativament en els índexs d’operativitat, la seva finalitat no és la mateixa, i el seus índexs de “benefici empresarial” no es poden mesurar amb els mateixos factors de valoració.

Si en el sector privat una unitat productiva no rendeix, tanca les portes, deixa els treballadors i treballadores, malauradament al carrer, paga si pot als seus creditors i desapareix del mapa. Els seus consumidors patiran uns danys col·laterals relatius, ja que els realment perjudicats seran els que depenien laboralment de l’empresa.

En el sector públic, en un Ajuntament, no existeix la possibilitat del tancament, ja que els contribuents han de continuar “consumint” el producte (servei) amb un suport estructural (treballadors i treballadores) que garanteixi la màxima qualitat de la prestació.

En un Ajuntament, els tancaments parcials o reduccions de personal a través d’ERO’s o amb l’aplicació d’altres mesures similars provocarien uns danys col·laterals molt més negatius que els que es podrien produir en una empresa privada, perquè no només el personal de l’Administració patiria les conseqüències directament, sinó també la majoria de la ciutadania, majoritàriament també treballadors i treballadores en situació d’actiu o no, que es beneficien dels serveis que ha de prestar l’Administració Local.

L’optimització de recursos humans, que reconec ha de ser un objectiu en l’Administració Pública, per a aconseguir una major productivitat i rendibilitat en el servei no s’aconsegueix amb l’estalvi de personal, ni és la solució a la problemàtica del finançament.

El problema del finançament és la manca de liquiditat per a afrontar les obligacions que tenen els Ajuntaments amb els ciutadans, i és responsabilitat dels polítics municipals cercar i aplicar fórmules imaginatives que es tradueixin en ingressos, sense deixar de banda l’obligat control de la despesa, de la mateixa que també és responsabilitat de les Administracions supramunicipals facilitar, de manera urgent, els recursos necessaris per a fer front a la delicada situació econòmica que pateixen els municipis, sense oblidar tampoc la necessitat d’afrontar l’eliminació els encotillaments administratius que impedeixen una major agilitat en el funcionament de les administracions locals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada