dijous, 6 d’agost de 2009

Esperpéntic "de buena ley"


Per a trencar la dinàmica i aprofitant una mica de temps lliure que m’he pres en aquest període de semi-vacances (més semi que vacances, val a dir-ho) he navegat per la programació de televisió al mig dia, tot i fent aquest esport denominat “zapping”, que reconec m’agrada fer a la nit per a aprofitar l’aparell tenim a casa.

He tingut l’oportunitat de recalar en “De buena ley”, programa indescriptible d’una cadena privada, que m’ha deixat bocabadat i sorprès al constatar la falta del sentit del ridícul que tenen certes persones, fent còmplices de les seves més íntimes interioritats personals i familiars davant de milers o, fins i tot, milions d’espectadors.

Sinopsis: Avia de certa edat (65 anys) present en el plató, que demana indemnització de 30000 euros a l’amant del seu marit, joveneta de 29 anys, educadora a la guarderia de la seva neta, també present.

El motiu?, que l’avi, de 68 anys, està ingressat a l’hospital per una sobredosi de viagra què la noia li ha provocat.

Esperpèntic i motiu de vergonya aliena la presència de les dues persones, (només faltava el marit amb els efectes visibles del medicament), però també l’actitud d’un nombrós públic que, amb intensitat desmesurada, es posicionava amb una o amb l’altra fent al·lusions, entre altres apreciacions, a la capacitat sexual del convalescent, als atacs de banyes de la senyora, al interès econòmic de la “concubina”, (com també han qualificat a l’amant) o, fins i tot, a la voluntarietat o involuntarietat d’un intent d’homicidi.

No hem puc imaginar la cara del pobre home quan al sortir de l’hospital sigui el centre de l’escarni i mofa dels seus veïns, o de la senyora avia quan algú la "citi", de manera perversa pel carrer.

Al final només faltava el mediàtic jutge que traient-li la raó a la “citada” senyora, ha acabat dient que als cinquanta l’home arriba a la vellesa de la joventut, i que als 60, arriba a la joventut de la vellesa. Un veritable tonteria, al meu entendre.

De totes maneres, de manera conscientment inconscient, intentaré recalar un altre cop en aquest programa per, com a mínim, saciar la meva curiositat i mesurar a quan arriba la irracionalitat d’alguna gent.

1 comentari: