diumenge, 23 d’agost de 2009

Congelació salarial=Compartir injustament la precarietat


Que hem d’unir esforços per a sortir d’aquesta maleïda crisi que estem patim. D’ACORD.

Que l’estructura de l’Administració Pública ha d’adequar-se econòmica i organitzativament a la situació actual i futura. Necessari, urgent i completament D’ACORD.

I que ens hem d’estrènyer el cinturó. També puc estar D’ACORD.

Però en el que no estic d’acord és que per a aconseguir suavitzar la càrrega administrativa que “presumptament” representa el sector públic s’utilitzi la mesura més simple i fàcil que poden aplicar tots els Governs, castigar als treballadors i treballadores de l’administració, fent una demostració de manca d’imaginació, que només és útil de cara a la galeria política.

Que algú treies la congelació salarial dels treballadors i treballadores amb dependència retributiva dels Pressupostos Generals de l’Estat era d’esperar i segur que a ningú li ha agafat de sorpresa però sincerament, veient la prioritat que el Govern espanyol donava a la tasca que l’Administració havia de tenir en el context del servei, sobre tot en aquest moment de precarietat social i econòmica, tenia l’esperança que, les mesures d’estalvi fossin unes altres.

Malgrat que, de manera il·lògica, encara que assumida obligatòriament per imperatiu legal, s’ha impossibilitat la contractació laboral i, fins i tot, la reposició del personal que per diferents qüestions deixa de formar part de les plantilles de l’Administració, el que implica menys recursos i, proporcionalment, menys efectivitat en el servei a la ciutadania.

Però hi ha un element que tothom oblida. El personal funcionari o laboral que presta servei en qualsevol àmbit de l’Administració Pública són treballadors amb l’únic dret, sobre els de l’empresa privada, d’haver-se guanyat, mitjançant oposicions, el tenir un contracte de treball indefinit. Un avantatge que, fins i tot, ara està en perill, sobre tot en l’àmbit local, quan hi ha ajuntaments que ja estan demanant aplicar Expedients de Regulació d’Ocupació per manca de recursos econòmics.

No es pot satanitzar els funcionaris davant l’opinió pública, perquè ni els seus salaris són elevats (només cal mirar la Llei General de Pressupostos de l’Estat com per a veure que hi ha categories que no arriben a la categoria de “mileuristes”), ni es pot considerar complement salarial treballar per a l’Administració, com algú vol donar a entendre.

I tampoc es pot oblidar que aquests treballadors i treballadores, per tenir un dret a la negociació col·lectiva esbiaixat, han “gaudit” d’una pèrdua de poder adquisitiu superior al 25 % en 10 anys, i ja van “gaudir” també més d’una congelació salarial, l’última al 1999.

No és just. Les mesures per pal·liar la crisi han de ser molt més imaginatives i socials, cercant mecanismes de creixement econòmic, invertint recursos per a combatre l’atur amb mesures de creació d’ocupació per a aconseguir que el que es troba en una situació de necessitat pugui sortir de la mateixa.

El contrari, com és el cas, és fer compartir la precarietat innecessàriament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada