dimarts, 18 d’agost de 2009

420 €, un ajut sensiblement insuficient


Amb tota seguretat, l’escepticisme seria el sentiment que planejaria sobre els 100.000 treballadors i treballadores desocupats a Catalunya, no beneficiaris de cap tipus de prestació, quan el Govern anunciava l’aprovació d’un ajut de 420 euros mensuals.

Quan el dissabte dia 15 d’agost el BOE publicava el RD 10/2009 per a regular el programa temporal de protecció per desocupació i inserció és constatava que el fet ja era una realitat i, malgrat una quantitat irrisòria, aquests 420 euros podrien pal·liar una mica el cop que representa estar en una situació personal de precarietat econòmica.

Es podia preveure que el dilluns seria dia complicat a les portes de les Oficines d’Ocupació, amb una comprensible allau de persones fent cua per a optar a aquesta prestació, acompanyada d’una indignació creixent dels demandants per la manca de respostes àgils dels empleats d’aquestes oficines per a atendre ràpidament totes les demandes però, el que no m’imaginava, era que la frustració arrelaria també en la majoria d’aquestes persones quan, per a falta d’informació, es troben que gran part d’ells no compleixen amb els requisits per a beneficiar-se d’aquest ajut.

Suposo que ha sigut objectiu de que els treballadors i treballadores accedeixin al programa de manera immediata el que ha fet que es confongui urgència amb precipitació i que la informació, ara desinformació, sobre l’accés a la prestació hagi arribat únicament a través dels mitjans de comunicació.

És cert que el Reial Decret és prou clar i que el seu article 2 indica clarament qui pot ser beneficiari i quins són els requisits per a accedir-hi, però s’ha d’entendre que aquest és un ajut necessari, malgrat que insuficient, que afecta a persones amb urgències consolidades que, el que menys necessiten, és una manca de sensibilitat amb la seva problemàtica personal que, en aquest cas, s’hagués pogut evitar amb una bona tasca d’informació més enllà de la publicació oficial del dissabte.

De totes maneres, s’ha de reconèixer que el Govern ha donat un pas important i, malgrat la trencadissa del Diàleg Social, ha pres una decisió unilateralment encertada en el fa referència al concepte, encara que amb certa falta d’ambició i de connexió amb la realitat.

En aquest sentit, només m’agradaria fer dues reflexions.

No seria més lògic que l’ajut fos de 624 euros que és la xifra que marca el mateix Govern com a Salari Mínim Professional?.

No seria socialment més beneficiós ampliar l’ajut també a aquells que ja tenen una situació de precarietat consolidada per portar molt més temps sense cap tipus de prestació que només als que es troben en aquesta situació a partir de l’1 d’agost?.

(Article publicat al Diari de Girona - Economia i Empresa 22/8/2009)

2 comentaris:

  1. I jo em faig una altre pregunta: - I no podrien haver destinat aquest céntims a crear llocs de treball?. Perquè si, esta molt bé això, però quan passin uns mesos que fara aquesta pobre gent

    ResponElimina
  2. Segirà sent pobre gent, pequè s'haurà acabat el que no és més que una agonia, però més llarga. No estic d'acord en que els diners haurien d'anar destinats a crear llocs de treball. Per això estan les empreses, aquelles per no veure-les venir, han optat pel més fàcil, en primer lloc treballadors fora, despatxats. Així no s'ajuguen els deutes, ni s'aixequen empreses. Si no hi ha treballadors Qui treballa ? l' amo ? No podria mantenir el seu estatus social. Millor la culpa pels treballadors. Però els ajuts, també.

    ResponElimina