diumenge, 5 de juliol de 2009

Passarel·la de vestits de paper a Sant Feliu

El dissabte, malgrat la calor, vaig tornar a gaudir de la desfilada de vestits de paper que es va celebrar al Centre Cívic de Vilartagues de Sant Feliu de Guíxols.

Una vintena de creacions imaginatives, confeccionades amb material del tot reciclable i senzill, però segur que de manufactura complexa, com és el paper i que, a simple vista, semblen fetes del teixit més normal; sense ser un entès, crec que no tenen res a envejar als Miró, Vitorio&Luchino, Balenciaga, Pertegaz o Versace, per a apuntar algunes de les celebritats consagrades en el món de la moda.

Fins i tot els professionals de la passarel·la que protagonitzen periòdicament la premsa rosa, podrien aprendre de la naturalitat i l’orgull amb el que, les dones i home que durant un hora van recollir els aplaudiments de tots els assistents a l’acte, mostraven els seus treballs.

Una activitat creativa com aquesta ben mereix el reconeixement de tothom, institucions i entitats, i impulsar iniciatives per a consolidar-la com una marca territorial de referència en aquest àmbit artístic ha de convertir-se en un objectiu.

Barcelona, Madrid, Milan o New York, centres de la moda per antonomàsia, no podrien competir mai amb la humilitat de la “passarel·la de vestits de paper de Sant Feliu de Guíxols”, en l’actualitat dignificada per un grup de persones amb il·lusió però, per què aquest esdeveniment, ara casolà, no podria ser l’embrió un projecte més ambiciós?.

Algú podria dir que em cega un lògic arrelament d’empatia amb els ciutadans i ciutadanes de la meva ciutat, és cert, però això no pot amagar la realitat del reconeixement a la dedicació de la gent gran que demostra, un cop més, que l’edat no és sinònim de decadència ni inactivitat, sinó tot al contrari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada