diumenge, 19 de juliol de 2009

Innecessària provocació a la pesca catalana


No puc estar més d’acord amb el President de la Federació Catalana de Confraries de Pescadors quan afirma que les sancions imposades als pescadors que es van manifestar l’any 2005 als Ports de Tarragona i Barcelona són una repressió i una humiliació però, a més a més, jo afegiria, una inconscient provocació.

Aquests professionals van fer ús del seu dret a la vaga, en el mitjà en el qual desenvolupen la seva activitat, el mar, van utilitzar la seva eina de treball, el vaixell, i es van ubicar en el lloc a on es pot visualitzar la seva protesta, els ports.

De la mateixa manera que qualsevol treballador quan vol manifestar les seves reivindicacions, i com de la mateixa manera, contemporàniament, van fer-ho també justificadament, els professionals de la pagesia o del transport.

Puc assegurar que a cap treballador li agrada fer vaga, i que aquesta mesura de pressió és l’última opció que es contempla però penso, a més a més, que l’acció portada a terme a l’any 2005 i que ara es penalitza amb sancions econòmiques era una reivindicació que, d’aconseguir-se, beneficiava directa i indirectament al conjunt de la ciutadania.

Perquè s’ha de recordar que el que es demanava era l’aplicació de mecanismes negociats per a minimitzar l’efecte negatiu que la pujada descontrolada del gasoil tindria en un sector tan sensible com el pesquer, i sobre el que l’Administració, teòricament, ja actuava de manera especial.

I perquè si bé és cert que aquella protesta va perjudicar a tercers, no és menys cert que aquests mateixos ciutadans i ciutadanes (consumidors dels productes de mar) afectats pel bloqueig portuari gaudirien, amb tota seguretat, del resultat d’un possible acord.

No es tracta, ni molt menys, de reclamar que es deixi sense càstig un fet punible, però hem pregunto si és ara el moment de sancionar als professionals d’un sector desprès de l’acord assolit amb la Ministra de Medi Ambient de no fer efectius els expedients sancionadors.

La pesca professional a Catalunya necessita mesures urgents i consensuades de reestructuració, des d’un punt de vista global, amb la complicitat de totes les Administracions i tots els agents socials, i sense elements que mediatitzin l’objectiu de consolidar el futur d’un sector en el que moltes poblacions basen gran part del seu desenvolupament econòmic i social.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada