dimecres, 1 de juliol de 2009

Funcionaris vs Ciutadans?


No he cregut mai en els estereotips que defineixen als treballadors dels Ajuntaments, i sempre m’he revoltat quan algú nega, de manera general, la seva professionalitat.

Aquell estigma, recolzat i alimentat per infinitat d’acudits que han adjectivat pejorativament al funcionari, qüestionant la seva implicació en un projecte de servei al ciutadà, és un lastra que arrosseguen aquests treballadors i treballadores i del que, per pròpia supervivència, s’han de desprendre.

No es tracta de renunciar als drets que unes oposicions superades amb esforç atorguen al personal de l’Administració Local, sinó d’adequar el blindatge i la seguretat en l’ocupació que tenen aquests treballadors a la resposta que d’ells espera la ciutadania.

És normal, fins a cert punt lògic, que qualsevol canvi organitzatiu provoqui reticències i, fins i tot, rebuig, però crec que seria políticament irresponsable condemnar a una societat, que avança a marxes forçades en les seves demandes, a patir l’ancoratge d’un arcaic immobilisme funcional de la seva administració més propera, com són els Ajuntaments.

I entenc que a l’objectiu polític de modernitzar l’Administració hi hagi la fiscalització, fins i tot fèrria, dels treballadors, però ambdues parts han de ser conscients que aquesta adequació organitzativa és un fet irrenunciable per exigència de la pròpia ciutadania i que, per responsabilitat política i professional, s’ha d’afrontar conjuntament per a aconseguir l’èxit.

Crec que ha de ser la complicitat sorgida de la negociació col·lectiva, portada fins a l’última conseqüència, l’element aglutinador per marcar unes regles del joc bàsiques que garanteixin l’equilibri entre els drets i reivindicacions dels treballadors i les necessitats polítiques i ciutadanes.

I de la mateixa manera que hem sigut capaços de buscar mecanismes per a trencar encotillaments que impossibilitaven equiparar els drets del personal de l’Ajuntament al de la resta de treballadors i treballadores, perquè no hem de trobar també mecanismes per a que els treballadors i treballadores de l’Administració tinguin obligacions similars a les de la resta?.

M’atreveixo a afirmar, i ho faig, que malgrat excepcions marcades per interès polític o de caire paternalista, la majoria de treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols són conscients de la seva responsabilitat envers els ciutadans i ciutadanes i que, per responsabilitat i orgull professional, no volen patir l’estigma funcionarial que algú vol que es perpetuï.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada