diumenge, 12 de juliol de 2009

Conviure a velocitat diferent

Quan en el decurs del Ple Municipal del mes de gener feia la presentació de l’Ordenança de Convivència de Sant Feliu de Guíxols, deia que la “llibertat d’un, acaba quan comença la de l’altre”. Un axioma senzill per la seva lògica, si no fos perquè la lògica és bona per a raonar, però dolenta per a conviure.

En una situació de cohesió social comunitària, sense elements imprevistos que puguin trencar la rutina relacional, les pautes de comportament es basen en la quotidianitat i en la similitud d’un sistema de vida comú. És a dir, tothom viu a una velocitat semblant.

Quan en una comunitat arrelen elements que viuen a una velocitat diferent a l’habitual, es converteixen en distorsionadors de la convivència rutinària, és a dir, en agressors d’un sistema de vida normalitzat.

Això que pot semblar una obvietat sense importància, és un dels factors que en aquest moment està mediatitzant la convivència en moltes ciutats que supediten el seu desenvolupament a l’industria del turisme.

El visitant vol trencar amb la seva rutina, oblidant-se d’algunes de les rígides normes de comportament que, per la bona convivència amb els seus veïns habituals, ha de respectar sistemàticament.

Però el veïns permanents de la població volen seguir mantenint la seva qualitat de vida, i exigeixen als visitants el respecte rígid a les normes de comportament que, precisament, volen deixar aparcades temporalment.

La lògica de la supervivència i el creixement econòmic i social de la ciutat obligaria a pensar que aquesta línia entre les llibertats d’uns i les dels altres, hauria de moure’s en benefici dels visitants, però també té lògica la negativa de qualsevol ciutadà a renunciar als drets que ell entén com bàsics.

Per experiència, trobar l’equilibri entre tots dos interessos és realment complicat, sinó impossible. És qüestió de voluntats i de comprensió, d’entendre que el creixement demogràfic de la població durant la temporada estival és necessari per al futur, i de no considerar als turistes com invasors de la normalitat.

De la mateixa manera, això sí, que aquests ciutadans de temporada han ser conscients de que durant un temps determinat, són una part important de la cohesió social que ha de prevaldre en qualsevol població, és a dir, que han d’intentar viure a una velocitat l més possible semblant a la dels ciutadans permanents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada