dissabte, 25 de juliol de 2009

CEOE, reductio ad absurdum


M’hagués agradat equivocar-me però, malauradament, els que preveiem que en les negociacions per a arribar a acords en el denominat Diàleg Social una de les parts no estava per la labor, hem encertat de ple.

La patronal espanyola, crec que mal representada per la CEOE, ha demostrat amb la seva actitud que entre els seus objectius no està l’apostar per un front comú que ens permeti sortir de la complicada situació econòmica i social en la que ens trobem, sinó aconseguir beneficis de la mateixa.

Per a la CEOE la crisi és com un producte que han elaborat i emmagatzemat durant molt de temps, del que en tenen l’exclusiva i que ara, només ells poden administrar i gestionar la seva distribució.

Sembla que, mitjançant una espècie d’estraperlo, vulguin fer un negoci ràpid amb les necessitats de la societat, sense tenir en compte les conseqüències negatives presents i futures que la seva avidesa pot generar.

Però han calculat malament, i la fermesa de Govern i Sindicats ha frenat les seves expectatives.

La solució a la crisi està en trobar sortides conjuntes, assenyades i amb projecció de futur, que incentivin la confiança del conjunt dels treballadors i treballadores amb acords aconseguits sota el paraigües de la complicitat, i això és impossible si les pretensions passen per fomentar, encara més, la precarietat.

Perquè inseguretat, és a dir, precarietat, és posar en perill el sistema públic de pensions, reivindicant rebaixes en les cotitzacions empresarials més enllà de la lògica del moment.

I perquè precarietat, inseguretat i, sobre tot, desconfiança és que els mecanismes proposats per la CEOE per a lluitar contra l’atur i fomentar, alhora, la creació de llocs de treball, es recolzin en incentivar l’acomiadament i la retallada dels drets dels treballadors i treballadores.

És, com deia Aristóteles, un reductio ad absurdum, la prova per contradicció, és a dir, partint d’un objectiu lògic el resultat és absurd, per la qual cosa només és pot plantejar que l’objectiu de la CEOE és fals.
Coneixent el tarannà i la responsabilitat de molts empresaris gironins, conscients del seu protagonisme en la societat i de que l’estabilitat en el mercat del treball és sinònim de riquesa i desenvolupament econòmic i social, estic convençut de que no se senten representats per un establishment empresarial que vol aprofitar l’actual situació per assegurar-se una total impunitat que permeti, si els seus interessos així ho aconsellen, provocar i controlar un altre situació de crisi com la que estem patint actualment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada