divendres, 3 de juliol de 2009

Carta al Sr/a. Gabi Alisau

Ja dic noms i cognoms. Sense embuts. Convençut de que, des de la seva més que sòrdida i orgásmica frustració, segueix aquest blog, Això sí, dubtant de si aquest nom és realment el seu o, com de manera barroera i incongruent, utilitza el paraigües de la covardia de l’anònim per recolzar els seus arguments, per ovaris!, com afirma.

Sempre des del mateix amagatall, el de l’anonimat, es permet personalitzar acusacions sense donar la cara. Sense mesurar, espero, les conseqüències que poden tenir les seves afirmacions malintencionades. Qüestionant, fins i tot, l’honorabilitat dels seus companys de feina (perquè per les dades que té és treballador/a de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols) que van actuar de manera imparcial i equànime en un tribunal d’exàmens, i de les treballadores que, amb esforç, ha tret unes oposicions.

Afirmo que vostè no té entranyes, que és un/a psicòpata, però alhora estic convençut de que com qualsevol persona psicòpata, no aguantarà gaire en voler treure a la llum el seu ego per a demostrar la seva seudo valentia.

Si vostè sospita, denunciï, donant la cara, sortint del seu onanisme mental. Demostri que és vostè persona i no un rosegador/a de claveguera. Defensi els seus arguments per la via formal, que és el que ha de fer un home o dona amb principis.

Amagar-se en pors imaginàries i delirants és un argument sense cap tipus de solidesa i que porta a pensar que, d’actuar a cara descoberta, es podria descobrir que vostè té coses a perdre o bé que no ha aconseguit alguna prebenda que algú li va prometre i que, per justícia, no li correspon, o bé que es pugui demostrar la seva incompetència.

Si vostè sap el que són unes oposicions (segur que sí), ha de reconèixer la vàlua que té l’opositor, i l’esforç que s’ha de fer. I el que menys necessita una persona que s’enfronta a una prova d’aquests tipus, és gent que distorsioni i generi dubtes sobre el procés.

Per això estic orgullós de les tres treballadores que van aprovar les oposicions i, també de les que no han aconseguit superar-les. Fins i tot, els anònims malintencionats han ratificat la transparència de tot el procés.

Però repeteixo, si té dubtes, actuï. La/el convido a que demani revisió d’exàmens, i si es demostra amb fets la parcialitat dels membres del tribunal per pressions dels polítics d’educació o de personal, com vostè insinua de manera torticera, exigeixi, com a ciutadà/na, la seva reprovació. (Li recordo que, des de l’aprovació de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, els polítics no formen part dels tribunals d’exàmens).

De totes maneres, li aconsello que consulti al seu psiquiatra, al seu psicòleg, al seu pastor o al seu assessor espiritual, perquè estic segur que no treure a la llum la seva incontrolada rancúnia ha de ser dolent per a la seva salut mental, i sent treballador/a de l’Ajuntament, com sospito, també contraproduent per a la marxa de l’organització i, per projecció, negatiu per el servei als ciutadans i ciutadanes.

2 comentaris:

  1. Jo em vaig presentar a unes oposicios de ICS el dissabte passat i portava estudiant des de el mes de Novembre. Tambe em vaig presentar a les últimes oposicions de l' Ajuntament de Sant Feliu per Auxiliar Administratiu del mes d' Octubre i haig de dir que son totalment anònimes i legals. Dono fè.

    ResponElimina
  2. Algú s'ha molestat en lleguir les bases de la conmvocatòria ? Ja ho expedifica : Les preguntes per sorteig, al mateix moment de les proves. Els opositors per número, com es fa ultimament. Ningú sap qui és qui. I si no saben qui és l'anònim, preguntint a qui se'n fa reso i li posa veu fent-ho públic, i mer a més inri, en un Ple de l'ajuntament. Qui jugar a aquest joc només pot ser un ipòcrita que té molt que callar, com la seva veu.
    Un asiduu als plens, que per vergonya ja no vindrà més.

    ResponElimina