dissabte, 27 de juny de 2009

No vull companys fidels


Noblesa, franquesa, honradesa, rectitud o sinceritat, són mots que per si sols ja poden definir una de les virtuts que més aprecio en una persona, LLEIALTAT.

I, en canvi, menyspreo el bavejo, la aquiescència cega o la submissió, adjectius que marquen l’actitud d’un individu FIDEL i que, normalment, amaga una ambició personal que acaba en traïdoria quan no es compleix l’objectiu que persegueix.

LLEIAL és aquell que diu la veritat, que planteja els seu parer sense embuts, a la cara, i que reconeix els seus errors si està equivocat.

FIDEL és el que calla, el que assenteix encara que pensi el contrari, el que per quedar bé no manifesta el seu desacord, el que riu l’acudit del cap sense gràcia, el que s’amaga la informació per a no portar la contrària.

L’amic és lleial i, difícilment es convertirà en enemic, el fidel té moltes, sinó totes, les possibilitats de convertir-se en enemic.

Per això, no vull fidelitat en els meus companys, vull companys lleials, perquè per fidel ja tinc el meu gos que, amb independència de l’estat d’ànim en el que em trobi, sempre mou la cua quan em veu, mai em porta la contrària i sempre em fa cas. Si li dic Trastu, (és el nom del meu gos) vens o no vens, i ell, obeint fidelment la meva ordre, ve o no ve.

2 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Et felicito Juanjo per aquest escrit. Ep Jo encara no sóc fidel al teu blog eh... hahaha

    Tot just l´acavo de descubrir per mitja del facebook. Si en tens ganes passa pel meu blog "El Carrasclest!", és casa teva!!!

    Salut.

    ResponElimina