divendres, 26 de juny de 2009

La covardia de l'anònim insinuant


En el sí del seu podrit interior són conscients de la seva covardia, i de la por a que es descobreixi la seva pròpia incapacitat, encara que no s'adonen que, amagant-se sota l'anonimat vil de les insinuacions, estan plasmant en el paper la seva veritable signatura.

Des dels embornals de la covardia, la seva veritable llar, maquinen sàdiques accions per a intentar que la resta sofreixi també la seva pròpia frustració, com vella puta rebutjada portadora de malaltia venèria, amb cara artificiosament angelical i sentiments d'harpia, que “treballa” a les fosques i a baix preu només pel plaer de transmetre la seva pròpia infecció, esperant que els seus clients siguin la corretja de transmissió que engreixi, encara més si cap, el seu lamentable cos de càntir, només visible en la seva solitària i sòrdida intimitat.

Són mestres de la maniobra i la faula, que ni sota l'anonimat s'atreveixen a acusar, només a la rastrera insinuació esperant que uns altres, tan arrossegats o més que ells, es facin ressò del seu covard al·legat.

Renuncien a usar els seus cognoms, repudiats o avergonyits de la seva pròpia ascendència, o bé, en un únic acte de solidaritat genètica, no volen que els seus progenitors sàpiguen com és la seva veritable i vergonyant personalitat.

I és cert que com paràsits socials que únicament s’alimenten del sofriment aliè que intenten generar, només mereixen el més enèrgic menyspreu i la més diàfana indiferència, però com gàngsters de baixa mena, terroristes de la insídia i la difamació anònima i violadors de la intimitat, només poden ser tractats com el que són, delinqüents habituals d’una més que dubtosa possibilitat de reinserció social, perquè mai seran capaços de donar la cara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada