diumenge, 14 de juny de 2009

El negoci del futbol

M’agrada el futbol. El bon futbol.

I soc culé, guany o no guany triplets, faci un bon joc o pitjor (que també hem tingut temporades per a oblidar).

Però fa molts any que vaig arribar a una conclusió: El futbol no és més que un negoci, esportiu això sí, però al cap i a la fi, un negoci a on els clubs lluiten per a aconseguir la major quota de mercat possible. En lliure competència.

I si qualsevol empresa, per a la seva subsistència, està obligada a invertir i a córrer riscos, quin dret tenim a qüestionar la política empresarial d’un club que, si les coses no li van bé, obligarà als seus directius a donar comptes dels seus resultats i a assumir la responsabilitat que els hi pertoca?.

Sí que és cert que esgarrifa pensar que un treballador pot valdre més de 90 milions d’euros. Però crec que, en aquest món, l’errada radica en considerar un futbolista com un esportista o, simplement, com un assalariat.

El futbolista, malauradament, no és més que una inversió, una peça de la maquinària productiva d’una empresa a la que s’ha de treure el màxim rendiment fins que hagi de vendre’s al preu de saldo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada