dimarts, 16 de juny de 2009

Demano disculpes, però PER QUÈ?

Avui, amb incredulitat, hem feien arribar que algú s’havia sentit dolgut per alguna de les meves reflexions que, de manera periòdica, introdueixo en aquest blog, que ningú està obligat a seguir.

He buscat i rebuscat i, sincerament, no he trobat cap entrada que pogués ferir personalment a ningú, ni ningú m’ha fet arribar cap comentari, públic o privat, que em portés a pensar que he estat desencertat en les meves apreciacions sobre cap tema, ni sobre les meves opinions, totes contrastades.

Vagi per endavant les meves disculpes, que crec innecessàries, però alhora que agraeixo el interès que desperten les meves reflexions convidant a fer comentaris d’acord o desacord sobre les mateixes, sense l’ànim de polemitzar i sense saber realment a on està l’atac personal, per a la meva tranquil·litat només puc dir allò de que “quien se pica...”

No ofèn qui vol, sinó qui pot fer-ho, i puc assegurar que ni vull ofendre ni puc perdre el temps buscant qüestions personals per a fer-ho. A ningú. Prou problemes està vivint la societat com per a que algú es dediqui a ofendre perquè sí, o a buscar auto inculpacions en opinions o reflexions alienes de manera malaltissa, possiblement buscant excuses per a justificar altres actuacions.

De totes maneres, sense saber el per què, reitero les meves disculpes i, sense saber tampoc el per què, espero que aquesta entrada serveixi de desgreuge, encara que vull deixar clar que, des d’aquest blog personal, continuaré manifestant les meves reflexions i punts de vista sobre tot allò que les circumstancies i l’estat d’ànim hem permetin fer-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada