dissabte, 23 de maig de 2009

Política gilista. "Alguien ha matado a alguien"


Sempre recordo cóm l’humorista Miguel Gila explicava com havia atrapat l’ assassí Jack el Destripador: Cada matí passava al seu costat i deia allò de “alguien ha matado a alguien”, “alguien es un asesino”.

Segur que l’admira’t i, malauradament, desaparegut Gila quedaria bocabadat i, fins i tot molest, si sabés que aquest monòleg ha marcat una manera de fer política barroera que utilitza, sense escrúpols, la dreta local guixolenca.

Aquests polítics vinguts a menys, sense arguments sòlids, es dediquen a llençar acusacions malicioses a l’aire, fregant la calumnia i la injuria, amb l’únic objectiu de desprestigiar i generar dubtes sobre l’honradesa de l’equip de Govern Municipal.

Amb aquell “alguien ha matado a alguien” el Sherlock Holmes d’en Gila aconseguia que l’assassí s‘entregués i ara, aquests politicastres de poc calat, sense el mínim respecte a ningú, juguen amb “algú s’ha quedat diners”, ”algú és un corrupte” esperant que algú confessi alguna falta inexistent.

Però ni ells són en Holmes ni cap regidor de l’equip de Govern és un delinqüent. Possiblement cal dir allò de que “pensa el lladre de que tothom és de la seva condició”, però això seria caure en la mateixa dinàmica absurda que l’únic que faria seria enrarir la política municipal i distreure l’atenció del ciutadans i ciutadanes dels temes realment importants.

Si esperen que algú caigui en la trampa, posi en marxa el ventilador de la porqueria perquè tots quedem bruts i esqueixats de merda estan perdent el temps, perquè des de la coherència i la responsabilitat com la que te aquest govern, si es te coneixement de que algú ha comés una acció punible, o hi ha sospites de que ha pogut fer-ho, l’obligació de qualsevol ciutadà, i més si te un representació política, es denunciar-ho i exigir les responsabilitats legals que siguin adients.

La política Gilista no més pot fer-la un mestre com en Gila, i en un escenari. Quan un intenta fer-ho es converteix en una mala, patètica i covard imitació, sense sentit ni gràcia que, ni el propietari del més elevat sentit del humor pot entendre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada