divendres, 1 de maig de 2009

Plantem cara a la crisi. ARA!!!


Aquest cop ha sigut diferent. Feia molts anys que el sentiment reivindicatiu de l’1 de maig, Dia del Treballador, no protagonitzava, amb tant de pes la manifestació que s’ha celebrat avui a Girona.

Haig de confessar que, com vell sindicalista (que no gran), amb moltíssims anys de dedicació al sindicalisme de classe, m’he sentit reconfortat al comprovar que la lluita dels treballadores i treballadores no te data de caducitat, per molt que alguns vulguin desvirtuar-la, i que en situacions límit les organitzacions sindicals amb més de 130 anys d’història, com és la UGT, mantenen la mateixa capacitat de convocatòria sota els mateixos principis que defeníem ara fa 30 anys: La defensa dels interessos dels treballadors. Com deia un company, al igual que los rockeros, “los viejos sindicalistas nunca mueren

Però, malauradament, avui les consignes reivindicatives no es centraven en la conquesta de noves fites socials o laborals com abans, sinó en la indignació sorgida de la constatació de que els veritables responsables de la crisi volen descarregar, de manera vergonyosament inadmissible, la seva responsabilitat sobre els treballadors i treballadores i, en alguns casos, amb la ambigua complicitat d’alguns dirigents polítics.

Els mateixos dirigents que avui, amb justificant de recepció, han rebut un missatge claríssim de tota la classe treballadora:

Volem polítiques actives per a reactivar l’ocupació, però no a costa de la desocupació ni de fomentar la precarietat laboral.

Volem col·laborar, i hem demostrat que sabem fer-ho, per aconseguir fites que generin riquesa, que permetin repartir riquesa, però mai basades en el repartiment de la misèria.

I volem mesures coactives contra aquells que volen aprofitar el moment per treure benefici propi a costa dels treballadors, adduint pèrdues i desequilibris econòmics per a legalitzar expedients de regulació, amb l’única finalitat de deslocalitzar les seves unitats de producció exportant la fabricació a altres indrets.

El lema de la manifestació de l’1 de maig a Catalunya, ARA, PLANTEM CARA A LA CRISI, és un clam de resistència i exigència. Un grit de reivindicació social, no només laboral, perquè la crisi és un problema de tothom, a l’igual que ho és també la solució.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada