dijous, 14 de maig de 2009

No són barcelonistes


Gran espectacle esportiu, millor resultat, magnífic ambient i exemplar actitud general dels seguidors del Barça i del Athletic de Bilbao a la final de la Copa del Rei 2009 a València.

Entre les desenes de milers de persones que assistien a aquesta festa futbolística, només un descerebrat va intentar trencar l’harmonia amb el llançament d’un objecte al camp. Un energumen que va ser neutralitzat, ja inicialment, pels propis aficionats del seu equip. No hi ha dubta: la valoració cívica altament positiva.

Fins aquí, com a culé, hem sento orgullós de sentir els colors blaugranes, perquè vull pensar que aquells que desprès van sortir al carrer de moltes ciutats a celebrar el triomf del Barça i, com sempre, van protagonitzar l’espectacle vergonyós al que, malauradament, ens tenen acostumats, ni son barcelonistes ni mereixen ser-ho.

És cert que són un nombre molt petit ben al mig de tots aquells que de manera pacífica, i seguint el desig de l’entrenador del Barça, volien fer pública la seva alegria amb una copa de cava; però també és cert que, sent pocs i covards, tenen l’habilitat d’amagar-se entre la majoria i treure a la llum els seus instints més bàsics.

Són aquells que tenen al seu armari samarretes i banderes de tots els colors. Els hi és igual si es celebra un títol del Barça, del Madrid o de la Selecció espanyola. El seu estil camaleònic els permet, de manera natural, canviar el color de la seva roba i vestir de blanc, de vermell o de blau i grana.

El seu objectiu és la violència per la violència.

Amb antelació, la seva piromania ja els fa bavejar pensant que, amb total impunitat, podran cremar contenidors o, fins i tot, vehicles.

Ja somien amb la quantitat d’aparadors que podran trencar a cops de pedra.

De manera orgàsmica, ja tremolen amb els cotxes que abonyegaran, amb el mobiliari urbà que trencaran i amb les destroces que podran fer a la via pública.

Amb sadisme incontrolat, calculen les vegades que podran insultar, i si poden colpejar, als treballadors uniformats que estan vetllant per la convivència ciutadana i que, possiblement, son també seguidors barcelonistes.

Amb malicia sobrevinguda, ja aposten per a saber fins quina hora de la matinada aguantaran les seves goles, els seus petards i els seus claxons i botzines per a mantenir desperts a grans i petits.

I fins i tot hi ha alguns que amb, esperit de venjança, intenten manegar una massa de gent incontrolada per a calmar la seva frustració política

Però repeteixo: aquests covards no són seguidors de cap equip. A lo millor ni tant sols els hi agrada el futbol. Són simplement delinqüents que, com a tal, mereixen la més enèrgica repulsa de tothom.

El Barça està en ratxa i, amb seguretat, les celebracions pels títols esportius aconseguits es succeiran de manera continua i, en aquest context es d’esperar que els culés d’orgull i de sentiment, que hi ha molts a Sant Feliu de Guíxols, tinguin prou força i prou seny per a aïllar i deixar sols a tots aquells que es volen aprofitar de l’alegria del triomf.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada