dissabte, 2 de maig de 2009

L'exemple de la vaga de sexe a Kenia

Segons la premsa, les dones de Kenia, encapçalades per l’esposa del primer ministre, convoquen una vaga de sexe per a influir en les decisions polítiques del seu país.

Sense analitzar-ho profundament, no sé quines seran les conseqüències, però imaginar-me el que podria succeir al nostre país si l’exemple de les dones de Kenia s’importés i fos un element més a la política nacional, com a mínim em fa somriure.

Cal imaginar-se a la Sra. Sonsoles Espinosa dient-li al seu marit:

- "José Luis, o te pones de acuerdo con Mariano o durante una semana, en España, aquí no “jode” nadie. Tú el primero."

O bé si la Sra Mas li dies al seu marit.

- "Artur, el Jose és un bon noi, si no col·labores amb ell, els militants de CIU deixaran de practicar sexe amb la seva parella"
.
Si la Sra. Ana Botella hagués estat contraria a la guerra d’Irak, i hagués amenaçat al José Luis amb l’abstinència sexual obligada, hauríem tingut guerra o una “menage a trois” Bush- Aznar-Blair?

Seria possible solucionar, via boicot sexual, les relacions Gallardón-Aguirre? (Hauriem de preguntar-li, al marit de l’Espe, a lo millor animava la confrontació entre els dos)

Mediatitzar les reunions del G-20, per exemple, pel sexe?.

O les decisions del Consell de Ministres o del Parlament per un “polvo”?

Vist el grau de confrontació general, no convertiriem l'onanisme en el pasatemps de la clase política?.
El sexe és important però, em pregunto, si s’ha de convertir en un dels elements de les decisions polítiques habituals, com no sigui per a eliminar confrontacions innecessàries, emmarcades en l’axioma hippy de “fes l’amor i no la guerra”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada