dimecres, 20 de maig de 2009

La política de RRHH a l’Administració

Qualsevol estratègia destinada a modernitzar una organització empresarial de serveis s’ha de basar, ineludiblement, en una gestió dels Recursos Humans adient a les necessitats i demandes dels usuaris/clients, i l’Administració Local, com ens destinat a donar resposta (servei) als ciutadans/es no pot quedar al marge d’aquesta premissa.

Aquesta afirmació, que podria semblar una obvietat, té un sentit particular en el funcionament intern de l’Administració, a on un marc normatiu excessivament rígid, dificulta la implantació de nous sistemes organitzatius, encara que siguin fruit de la negociació col·lectiva i amb connivència amb la representació legal dels treballadors/es.

La racionalització i dimensió de les plantilles, la polivalència i mobilitat funcional en tasques no tècniques, la transversalitat en les càrregues de treball individuals i col·lectives són alguns dels elements necessaris per a trencar certes inèrcies negatives i que poden permetre, fins i tot, lluitar contra els topes de valoració salarial que es marca la pròpia Administració.

Però per aconseguir-ho es necessita la implicació individual del treballador/a de l’Administració en el necessari dinamisme que exigeix l’evolució constant de la societat, però que es troba, en alguns casos (cada cop menys), amb el factor negatiu del sentiment funcionarial arrelat en el propi treballador i, malauradament també, en l’opinió pública.

Si dotar a l’Administració Local de més agilitat i eficiència és l’objectiu, l’organització ha de ser capaç de trobar la complicitat entre tots els actors de la política municipal: treballadors, ciutadans i gestors, i el primer pas és assumir que el personal públic, com a treballador, ha de tenir els mateixos drets d’un treballador, però també els mateixos deures d’implicació en la productivitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada