dimarts, 19 de maig de 2009

Incrongruències de la justícia i de l'oposició


Possiblement en els anals de l’historia dels ajuntaments democràtics a Sant Feliu de Guíxols, cap regidor de l’Equip de Govern ha tingut, per part de l’oposició, tantes reprovacions, compareixences i demandes de dimissió com jo.

L’última sorgeix del resultat dels recursos presentats pels actors de l’acomiadament d’una treballadora de l’Ajuntament com a resultat d’un expedient disciplinari per acusacions de prevaricació, corrupció i altres injúries a l’alcalde .

Àmpliament debatut als diferents fòrums municipals (Ple, Comissió Informativa, Junta de Govern, Representació Unitària dels Treballadors), fins i tot amb participació pública de col•lectius afectats per l’actuació prèvia i posterior de la treballadora, les conclusions del tema han sigut sempre les mateixes (lògicament menys les de l’oposició municipal): L’actuació de l’Ajuntament estava totalment justificada.

Primer, perquè l’objectiu inicial i urgent era dignificar el servei del teatre municipal i respondre a les demandes dels usuaris.

Segon, perquè els recursos humans de l’Ajuntament s’han de racionalitzar; i, com sempre he defensat i defensaré, el personal de l’Ajuntament, sigui funcionari o Laboral, i sense renunciar mai als seus drets com a treballador/a, ha d’estar sempre al servei del ciutadà.

I tercer, perquè els treballadors/es de l’Ajuntament, per la seva qualitat de personal de l’Administració, no han de tenir patent de cors per a fer, dir i actuar com vulguin, amb total impunitat per la seva qualitat de dependència administrativa.

Les sentències s’han de respectar, encara que surtin d’interpretacions arbitràries de qui les dicta, com crec que és el cas. I per això, els ciutadans, les administracions i les empreses tenim la possibilitat de interposar recursos per a defensar una decisió que creiem perjudicial.

En aquest tema, paradoxalment, el recurs ratifica la sentència inicial, tant al que fa referència a la demanda de la treballadora perquè es reconegués la seva antiguitat a l’Ajuntament des de l’any 80 (la sentència diu que te relació laboral des de l’any 90), com al que fa referència a la nul•litat de l’acomiadament, encara que reconeix que l’actuació de la treballadora és reprovable, punible i que mereix ser sancionada.

Absurda i, perquè no?, injusta la sentència, de la mateixa manera que injusta, incongruen i sense sentit la petició de dimissió (a la que no faré cas) que com sempre, suposo que per raons de irresponsabilitat mediàtica, reclama l’oposició.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada