dissabte, 16 de maig de 2009

Enèsima modificació de la Llei de Ports


Des de la meva tasca sindical com responsable de ports de la UGT he tingut la possibilitat de participar en l’elaboració i tràmit de les successives lleis de ports i les seves modificacions.

Tots els Governs estatals han sigut conscients de l’ importància estratègica dels ports denominats d’interès generals, i cadascun d’ells ha intentat modificar el marc legal adequant-lo als seus compromisos programàtics buscant, al mateix temps, l’equilibri necessari entre els diferents col·lectius que conviuen en aquest sector.

Amb seguretat, les pressions d’aquests col·lectius, sense oblidar les reivindicacions competencials dels Governs Autonòmics, sigui la causa d’una endèmica indefinició en les directrius que l’Estat ha de marcar per a no desaprofitar la potencialitat portuària, de la que Espanya és privilegiada, però la realitat constatada és que, des de fa més de vint anys, ha existit una clara incompetència per a definir una política portuària adient.

Ara el Congrés es troba de nou amb un Projecte de Llei que, aprovat pel Consell de Ministres, intenta modificar la llei 48/2003 que fins ara regia l’activitat portuària i, de nou, supedita els interessos econòmics privats als de l’hinterland de cada port, de la mateixa manera que volia fer-ho el PP, renunciant al concepte de servei públic que sempre hauria de prevaldre en aquest sector, emparant-se en una més que discutible lliure competència entre les diferents infraestructures.

Aquesta modificació legal gira en dos grans eixos: Un, la liberalització de les tarifes portuàries, i dos, l’adaptació del servei portuari a uns hipotètics reptes futurs (renuncia de l’Estat a la tutela de l’activitat d’estiba); i tot això, en paraules de la vicepresidenta primera del Govern, per aconseguir dos grans objectius, “millorar i ampliar els serveis dels ports i dotar de més estabilitat i qualitat als llocs de treball”.

Afirmo que els assessors de la senyora Vicepresidenta no tenen ni idea del que és un port comercial ni de la transcendència econòmica i social que te l’activitat portuària.

Com és possible afirmar que la competència entre els ports millorarà els serveis, si ens trobem en un litoral amb 28 Autoritats Portuàries, sense comptar les infraestructures que depenen directament de les Comunitats Autònomes?

No seria més lògic buscar mecanismes complementaris entre els ports, adequant les instal·lacions i ofertes de serveis a les diferents especifitats territorials?

I com es pot defensar l’estabilitat laboral, privatitzant una activitat tant particular com l’estiba que per l’índex d’activitat efectiva va haver de ser regulada pel RD 2/86?

Crec que és una errada monumental fomentar la guerra comercial entre els ports, i no crear un front portuari (per què no català?) competencial amb la resta de ports europeus (no podem tancar els ulls a la estratègica posició geogràfica d’Espanya entre África i la resta d’Europa) .

De la mateixa manera que no és possible afrontar una regulació en un sector com aquest sense el consens de tots els agents laborals, polítics, econòmics i socials que conflueixen en l’activitat dels ports.

A data d’avui, el Projecte de Llei de Ports està "fondejat" al Congrés dels Diputats i, fins que es tinguin els conceptes clars, desitjo que així continuï durant molt de temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada