divendres, 1 de maig de 2009

Celestino Corbacho i el diàleg social


El Gobierno ayudará a las empresas a contratar trabajadores, no a despedirlos

Aquestes eren les paraules amb les que La Vanguardia encapçalava l’entrevista del Ministre de Treball i Immigració, i haig de dir que és la primera declaració d’intencions amb coherència i creïble que un polític fa, públicament, en contra de les exigències de la CEOE per aconseguir l’acomiadament lliure.

Coneixent al Celestino Corbacho, estic segur que les seves afirmacions estan fora de la previsible demagògia que es pot esperar d’un polític, donada la complicada situació actual i amb la coincidència de la celebració de l’1 de maig.

Però això no vol dir, ni molt menys, que el Ministre hagi de ser el “paladin” dels treballadors i treballadores per aconseguir vèncer la crisi, ni que la confiança que es pugui dipositar envers les seves manifestacions siguin un element que desactivi el moviment social i sindical per a exigir solucions.

Crec que aquestes paraules s’han de contextuar, únicament, com una garantia de que la voluntat del Ministre, i per projecció, de tot el Govern, de que les polítiques a aplicar han de ser fruit del consens de tots els actors implicats: Treballadors, Empresaris, el mon financer i tota l’Administració (Central, Autonómica i Local). És a dir, fruit del Diàleg Social.

Perquè ningú es pot eximir de la seva part de responsabilitat i seria perniciós per a aconseguir pal·liar, de la manera més ràpida possible, les dramàtiques conseqüències d’aquesta maleïda crisi, que cadascun d’aquests actors fugís de la solució emparant-se en l’acusació covard, alhora que còmoda, de que és l’altre l’origen i la causa del problema.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada