diumenge, 3 de maig de 2009

Absurds per a afrontar una reforma laboral


Amb veritable interès, alhora que estupor, llegia les raons que adduïa l'analista econòmica Fiona Maharg, per a justificar una necessària reforma laboral a Espanya, sota la premissa que sense ella “Espanya no recuperarà el seu lloc entre les economies europees de més ràpid creixement”. (sic)

Segons opina l'analista en el reconegut portal breakingviews.com, el problema de l'atur ha de tractar-se en termes de laboratori, com si d'una pandèmia es tractés, experimentant amb els treballadors com simples cobais o com si ells fossin els veritables responsables de provocar que s'hagi arribat a 4 milions de desocupats.

Com és possible afirmar que la precarietat contractual, definida a través del terç que representen els contractes temporals, ha de combatre's amb una major precarietat, ja que la contractació indefinida implica major seguretat per als treballadors, raó per la qual els empresaris són poc inclinats a oferir-lo?

És de rebut abonar la tesi que els salaris han d'adaptar-se, únicament, a la competitivitat comercial de les empreses, deixant al marge la productivitat i, per descomptat, la fluctuació de l'IPC (indexació salarial).

I no és contradictori i surrealista, alhora, reconèixer que els baixos salaris dels joves són el motiu pels quals els índexs d'emancipació filial siguin tan baixos, afirmat que la solució per a canviar aquesta tendència sigui baixar el salari dels pares?.

Sembla que l'estímul fiscal impulsat pel Govern, del que els majors beneficiaris són els empresaris, que l’accepten però el qüestionen, no és suficient, i segons el FMI, l'OCDE i el Banc d'Espanya ha de complementar-se amb altres mesures, entre elles la reforma del “discriminatori mercat de treball”.

D'aquí, possiblement, sorgeix el major absurd argumental de Maharg: "El Govern no està actuant com ha de fer-ho perquè no hi ha inquietud o amenaça de vagues, malgrat l'atur".

En conclusió, segons defensa l’analista Maharg i els 100 economistes que han creat el grup per a demanar la reforma laboral, en postura coincident amb la CEOE i amb l’establishment econòmic actual, s’ha d'obligar al Govern, si és necessari mitjançant la confrontació i la mobilització social dels treballadors i treballadores, a inocular la vacuna que ens permetrà combatre amb èxit la complicada situació que sofrim a nivell mundial.

Un “placebo” que te com ingredients l'acomiadament lliure, la retallada salarial, la precarietat i majors ajudes fiscals a les empreses.

Remei amb el que, sincerament, no crec que els sindicats de classe coincideixin en absolut.
(Publicat Diari de Girona 9 de maig de 2009)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada