dissabte, 11 d’abril de 2009

Stieg Larsson, un escriptor recomenable

Soc un lector compulsiu. Sobre tot de novel·la. Molts cops llegeixo simultàniament dos o tres llibres i alguns d’ells, si m’han agradat prou, no m’importa tornar a llegir-los.

Si la lectura d’una obra és del meu gust, m’agrada cercar i llegir totes les obres del mateix autor sense importar-me si en el seu catàleg creador hi ha “best-sellers” o no. I és cert que m’he emportat més d’un desengany. Però en lectura, sempre val la pena el risc. Si més no per a, fent de crític, aconsellar a algú.

L’altre dia, una bona amiga, em va aconsellar la lectura de dues novel·les molt de moda: “Los hombres que no amaban a las mujeres” i “La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina”, d’un autor suec de nom Stieg Larsson.

Amb cert escepticisme (haig de reconèixer que quan m’ho va dir, vaig confondre aquest autor amb un altre suec de novel·la negra bastant dolent, al meu entendre) vaig encetar la lectura del primer dels llibres aprofitant aquests dies de Setmana Santa.

Doncs bé, el consell de la meva amiga ha estat un encert i, sense haver acabat aquest primer llibre del que sembla és una trilogia anomenada “Millenium”, la lectura ha valgut la pena i estic desitjant acabar per començar amb el segon tom.

M’atreveixo a recomanar la lectura, com a mínim de la primera de les tres obres.

De moment m’està permetent desconnectar, encara que només sigui una mica, i i introduir-me en una novel·la negra que junta acció i suspens amb realitat social, abús de poder i denúncia de violència de gènere.

Gràcies, M.A.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada