divendres, 10 d’abril de 2009

L'absurd de CIU per a afrontar l'ERO de TRETY

Quan l’objectiu és plantejar polítiques populistes amb l’únic objectiu de sortir a la premsa i guanyar adeptes, el més fàcil és caure en el sense sentit.

Això és el que fa el Grup Municipal de Convergència i Unió a Maçanet de la Selva quan, de manera endogàmica, vol solucionar el problema de l’empresa Trety amb l’acomiadament dels treballadors i treballadores que no tenen la residència a la població.

Ja no es tracta de que sigui un plantejament il·legal que en un estat de dret cap formació política democràtica pot fer, sinó de la des vergonya i la frivolitat amb el que alguns volen afrontar, des de la seva responsabilitat (o millor irresponsabilitat) representativa, una situació de la màxima gravetat que deixarà a multitud de treballadors i treballadores en una situació de precarietat laboral i familiar.

I això, sense deixar de comentar la falta de respecte a la feina que estan fent els representants legals dels treballadors/es i l’empresa per a arribar a un acord que permeti afrontar de la manera menys traumàtica possible l’expedient de regulació d’ocupació que tenen sobre la taula i que, des de l’experiència, una proposta com aquesta, fora de lloc i de temps, pot mediatitzar molt negativament.

Sempre he pensat que el nacionalisme, en qualsevol àmbit, es basa en fer plantejaments polítics excloents per afrontar qualsevol situació, i que això pot ser tolerable, no assumible, quan ens trobem en una situació en el que “el cafè per a tothom” pot ser una realitat.

Però quan la conjuntura econòmica i social, com és l’actual, està en situació de feblesa manifesta, el més fàcil és traspassar els límits i caure, des de la prepotència, en la discriminació i l’enfrontament amb els potencialment exclosos. (Com anècdota, el llibre Mein Kampf és basa en una idea semblant)

I a tots ens poden venir al cap situacions, no molt llunyanes en el temps ni en el lloc, basades en un nacionalisme ranci i carpetovetònic, i quines han sigut les nefastes conseqüències.

Als polítics, com a mínim, se’ls ha de exigir coherència i visió global.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada