dissabte, 18 d’abril de 2009

La irresposabilitat de Fernández Ordóñez

Si el Governador del Banc d’Espanya volia ressò, ho ha aconseguit, perquè basant-se en un realitat constatada, com és la complicada situació econòmica que estem patint, es permet donar solucions simplistes provocant el rebuig generalitzat i aixecant un innecessari alarmisme social.
I per partida doble.


Primer carregant contra el marc de relacions laborals actual, alhora que reconeixent que el denominat diàleg social és un factor bàsic per ajudar a sortir d’aquesta crisi. Axioma incongruent.
I per l’altre, manifestant que la seguretat social entra en dèficit, deixant que planegi sobre el conjunt dels treballadors i treballadores el dubte de si al 2025 podran gaudir de les prestacions i pensions per les que, durant tota la seva vida laboral, han contribuït.

Em pregunto quina necessitat tenia el Sr. Fernández Ordóñez de, amb aquestes afirmacions fora de to i de lloc, demostrar la seva falta de responsabilitat.?. Perquè no ens hem d’oblidar que estem parlant d’una persona que, des de la més curosa independència política, te un importantíssim pes específic i les seves opinions sempre poden tenir conseqüències de calat.

Si el Governador del Banc d’Espanya es pot permetre el luxe de ser simplista, un simple sindicalista i polític temporal com jo, també es pot permetre el luxe de ser-ho i, així, afirmar que el Sr. Fernández té com únic objectiu interessat, afavorir a les entitats financeres amb la contractació de plans de pensions, el que representaria solucionar, d’alguna manera, el problema de la falta de líquid que sempre argumenta el sistema bancari espanyol per a mantenir el seu immobilisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada