diumenge, 26 d’abril de 2009

El Turisme a Sant Feliu


El meu concepte de turisme no va més enllà de les meves preferències personals que hem permetin gaudir d’un, crec que merescut, període de descans desprès d’un temps d’intensa activitat professional.

Trencar la monotonia habitual és el meu objectiu i, per aconseguir-ho, cerco l’indret que millor em permeti satisfer les meves necessitats de descans, esbarjo o cultura.

Però desprès de llegir un pamflet polític local amb un article titulat “Sant Feliu i el seu no turisme” m’ha vençut la curiositat (que no la flagel·lació col·lectiva, com diu l’articulista) i a través de la navegació per la xarxa de les xarxes (internet) he intentat entendre què volia dir aquesta persona quan afirma que, des de l’Ajuntament, no tenim clar quin és el tipus de turisme que volem per a la nostra ciutat.

Segons els tècnics en la matèria (ho comentaré amb dos grans professionals guixolencs en els que tinc plena confiança, José Antonio Donaire i Salvador Calabuig), la tipologia de productes turístics és amplia i variada, i respon a l’oferta que es pot fer, de manera natural o artificial, i a la demanda del turistes potencials

  • Turisme de masses. (sol i platja)

  • Turisme individual (cultural, urbà, monumental, arqueològic, funerari, de compres, etnogràfic, literari, de formació, científic, gastronòmic, enològic, industrial, itinerant, místic, etc.)

  • Turisme natural (parcs temàtics, eco turisme, rural, agro turisme, agro ecoturisme, ornitològic)

  • Turisme actiu (ictioturisme, esportiu, d’aventura, religiós, espiritual, de salut, mèdic, sexual, social, etc.)

  • Turisme social

  • Turisme de negocis (reunions, congressos, convencions, incentius, etc.)

  • Turisme espaial

  • Turisme científic
Veient tot aquell llistat i constatant l’actuació del Govern Municipal durant els últims dos anys, afirmar que les directrius envers el turisme son erràtiques, com insinua l’esmenta’t pamflet, només es pot enquadrar en el desconeixement de la realitat de qui escriu i, possiblement, de les necessitats personals d’ algú que intenta fer turisme a la pròpia ciutat (que també és positiu) o bé, en el discurs demagògic que obliga la propaganda política (opció greu quan prové d’un partit amb responsabilitat executiva).

L’equip de Govern de Sant Feliu de Guíxols està portant a terme una política turística adient amb les seves possibilitats, tenint present que aquesta és l’industria que més pot dinamitzar l’economia local, sabent quin és el model turístic que no volen la majoria de ciutadans i ciutadanes, i sense estridències ni ambicions competencials amb poblacions veïnes que només poden comportar frustracions internes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada